21 de març 2008

GEOLOGIA, ESPELEOLOGIA I EXCURSIONISME AL TURÓ


(Concentració d’una colla excursionista davant de les portes de l’ermita del Turó
L’any 1927. Foto: arxiu Ramos)


El Turó de Montcada, anys enrera, ha estat un espai natural que ha despertat l'interès de molts visitants de la propera Barcelona i del Vallès, principalment des de la vessant excursionista, espeleològica i geològica. L'ermita, els fenòmens karstics -massa de calcàries-, la situació privilegiada del turó amb 295 metres d'alçada (abans que comencés l'explotació d’Asland), una autèntica atalaia sobre el Vallès, on l'aigua - als seus peus- prenia protagonisme visual i sonor que avui no podem copsar. Una amplia i extensa visió, de muntanyes i carenes: Sant Llorenç de Munt, Montserrat, el Taga, el Montseny, el Cadí, els Pirineus, etc., omplia de joia l’esperit de molts excursionistes anònims. Eren altres temps, on els boscos atapeís d'arbres, herbes aromàtiques, i una extensa vegetació omplien els nostres paratges i convertien aquests en uns llocs encantadors. Racons de bosc amb fresques i regalades aigües, on els brolladors de les fonts xisclaven d'una manera peculiar, dintre aquell silenci bucòlic ple de natura, trencats únicament per les veus dels excursionistes, el lladruc d’un gos calçador, o el crit d'un boletaire cridant al seu company de recerca.

(quatre excursionistes pujen des de Montcada al Turó, van recollin pel camí herbes : any 1926 arxiu Ramos)

Geologia

El Dr. J. Almera, un dels més prestigiosos geòlegs i arqueòlegs catalans va dedicar una gran part dels seus treballs científics per l’estudi de la geologia del nostre turó (figures A i B). Altres geòlegs van seguir també els passos d’Almera per continuar aprofundint en els treballs geològics que oferia el nostre turó.
Montcada, afavorida per aquest interès científic, va tenir un notable protagonisme, tant per les perspectives naturals com per la propera situació amb respecte a Barcelona. Precisament una de les cavitats que estaven en el nostre territori: la caverna de Can Sans molt rica en formació i concrecions calcaries (estalagmites i estalactites) va acaparar l’interès del Dr. J. Almera i va fer un descobriment molt interessant: un ullal d’òs Ursus Spelaeus i una valva de Pectunculus Gylcimeris. Malauradament abans d’efectuar el primer estudi i exploració de la caverna, uns obrers que treballaven en una cantera d’aquest indret, on es va descobrir la cova, van desfer-se de gran quantitat d’ossos molt probablement humans. Almera encara que va estar assabentat per uns companys excursionistes, no va poder arribar a temps per evitar aquest desgavell en contra de la ciència arqueologia, on possiblement hagués pogut descobrir-se quins tipus d’éssers humans habitaven la Montcada d’aquells temps.

(figura A)

Perfil de la vessant nord del turó de Montcada (segons el Dr. J. Almera):
1.- Pissarres maclíferes. 2.- Pissarres satinades. 3.- Grauwacka gresosa (silúric inf.). 4.- Pissarres ab Graptolites. 5.- Pissarres ab Leptoena corrugata. 6.- Calissa blava ab Orthoceras. 7.- Calissa griotte i dolomítica ab Encrinus.
Turó Fermí (a) estació del Nord: filó de pòrfit quarcifer.
(figura B)

Perfil del cim el turó de Montcada (segons el Dr.J. Almera). 1. Pissarres ab Graptolites. 2.- Alternança de calisses i pissarres ab Leptoena corrugata. 3.- Calissa blava nodulosa ab Orthoceras. 4.- Calissa griotte ab Encrinus.

La cantera d’Asland, independentment del material que es treu per l’elaboració del ciment, també s’han fet descobertes molt interessants i lucratives, doncs, al voltant de l’any 1990 coincidint amb l’explotació de les pissarres de la part baixa de la pedrera van aparèixer llargues vetes de color verd d’uns 5 a 10 centímetres de gruix i més de cinc metres de llarg en les pissarres grises, que va acaparar l’atenció de tothom. Així es descobrí una important veta d’un mineral ben curiós i bonic: la variscita. El jaciment de Montcada de variscites, molt probablement ha estat el millor jaciment trobat a Europa, alguns especialistes van més enllà afirmant que inclús del món. Aquest fosfat és de formació recent, aproximadament d’un milió d’anys. A Catalunya també s’han trobat a Gavà i recentment a la serra de Prades, entre altres. Tot i així, la qualitat i l’abundància de la variscita a Montcada fa que sigui el jaciment més remarcable.(1)

imatge: un exeplar de variscite, publicat a la Revista Minerales (1)
Però que és la variscita, perquè serveix? Bé és un mineral de color verd que segons la seva intensitat, un cop tallats i polits serveixen per l’ornamentació. Una gemma que cristal.litza en forma ròmbica.
Els antecedents històrics diuen que l’home des de sempre ha treballat els minerals per ús ornamental i màgic. Aquests són motiu d’un estudi exhaustiu de la talla a Catalunya i des de la prehistòria fins els nostres dies. Un exemple de la gran importància son les mines neolítiques de Gavà, les més antigues i conegudes d’Europa, on es treien importants quantitats d’aquest material per l’ornamentació. Ara després del descobriment realitzat a la cantera de la cementera Asland, ens fa pensar que el Turó hagués pogut tenir certa importància com a lloc de proveïment i també pel fet d’haver-se trobat a diferents llocs de la Catalunya prehistòrica.

La troballa a Montcada d’aquest mineral, com afirma Joan Rosell Riba ha obert portes –i dubtes- als arqueòlegs, i potser hauran de revisar les teories sobre els orígens de la mineria al nostre País.

L’ESPELEOLOGIA I L’EXCURSIONISME

L'espeleologia unida l’excursionisme ha esdevingut també un moviment important a Catalunya, avançat amb respecte a la resta de l'Estat. Les primeres exploracions espeleològiques l'any 1877 van ser realitzades a casa nostra: cova d'en Guilleuma; cova de la Mare de Déu de Montcada, dita així perquè es venerava la seva imatge; cova de l’ermità, cova del castell i la caverna de Can Sans.

Encara podem trobar la cova de la Mare de Déu en una antiga postal de l’any 1910, on es pot veure entre formacions calcàries, una imatge de la verge -d'en peus- , imatge (figura C) que no creiem hagi estat la primitiva(2), doncs, en el llibre “Santuarios marianos de Barcelona” de l’autor Àngel Fàbrega i Grau BCN 1954, on es diu que aquesta imatge era de marbre blanc, d'una mida petita, sense dir-nos s'estava o no asseguda.

Imatge C: Any 1910. Interior de la Cova de la Mare de Turó , amb ila matge esculpida de la Mare de Déu (Arxiu: Ramos)

La primera exploració coneguda i realitzada per excursionistes i espeleòlegs a la cova de Na Guilleuma va ser els joves components de la nova entitat excursionista de Catalunya anomenada: Associació d'excursions científiques de Catalunya. Aquesta primera exploració a la cavitat de na Guilleuma no va ser pas l’única, doncs, altres espeleòlegs com Font i Segué també la van explorar així com les altres cavitats que estaven en el nostre turó.

La descripció i valoracions personals sobre aquesta exploració realitzada a la cova de Na Guilleuma per l’emblemàtic espeleòleg català en mossèn Font i Sagué, el 29 de desembre de 1897, i publicada el mes de juliol de 1901 (3), podem extreure interessants observacions sobre la morfologia i les característiques d’aquesta cova-avenç, que entre altres coses m. Font i Sagué ens diu: (text original)

“No’m vaig fer, donchs, cap il.lusió de trobar una gran còva; tot lo més creya arribar al límit de les calices silúriques, però ni això fou possible, com veurem.”
(Boca d’accés a la Cova avenç de Na Guilleuma, arxiu Ramos)


“L’entrada sembla d’un avench, puix és quasi perpendicular”
“Acompanyat per Maspons i Camarasa i de dos joves amics de Montcada, comença l’exploració” La galeria té 50 centimetres a un metre d’amplada, d’altura variable, y té la direcció constant de nord-est a abdós costats, y a terra hi ha gran nombre d’esquerdes impracticables, les primeres per lo estretes y les segones per estar tapades ab pedres despreses del sostre, les quals esquerdes demostren que’l moviment que les produí fou molt enèrgich y sobtat “.
Després de baixar 15 metres per la ràpida pendent que forma aquesta galeria irregular, se troba un enfonçament ; abans de baixar-hi el sondejàrem y il.luminàrem ab el magnesium, poguent veure que donava pas a una galeria inferior. Hi baixàrem arrapant-nos per les roques de les parets y trobàrem una cambra d’uns sis metres de llarch per dos o tres d’ample, plena de malmeses estalactites. Al mig d’aquesta cambra hi havia un altre enfonzament o forat que’ns portà a una altra cambra de la mateixa amplada, llargada y direcció que la superior, ab un altre enfonzament que va a parar a una tercera cambra, una mica més petita que les anteriors, En l’extrem est d’aquesta darrera cambra hi ha un principi de galeria tapat per ensorraments del sostre, y al mitj un enfonzament que pot-ser conduiria a altres galeries, però que avuy està completament obstruit. Aquesta darrera cambra té móltes estalactites ben conservades, lo qual prova que no és gaire visitada, puix és una mica difícil baiar-hi..”

Com és pot veure la cova de Na Guilleuma amb una galeria de 15 metres que termina amb tres eixamplaments o cambres sobreposades de cinc a sis metres cadascuna. El conjunt té una fondària d’uns 20 metres.

...”No és, donchs, cap cosa de l’altre món, ni arriba de bon troç no ja a Montgat, sinó ni al límit de les calices silúriques.”

Nosaltres pensem que moltes de les cavitats obstruïdes i que han estat desobstruïdes posteriorment, han sorprès als mateixos espeleòlegs. Norbert Casteret un famós espeleòleg francès, va aconseguir veritables i sorprenents descobriments en coves que oferien aquestes dificultats i una vegada salvat aquest obstacle, les dimensions i recorregut de les noves galeries descobertes eren impressionants.

Catàleg de cavitats de Catalunya (4)

Així mateix és també remarcable el fet que el primer Catàleg de coves i avencs de Catalunya va començar precisament a Montcada: la Cova de Na Guilleuma, seguida de la resta de cavitats existents el turó.

Núm. 1 Cova de Na Guilleuma.
Situada al mateix turó. La boca baixa amb ràpida pendent, la baixada és una mica perillosa per les abundants i fondes esquerdes que es troben; la galeria molt irregular, doncs, en uns llocs s'eixamplen molt i amb uns altres, és precís arrossegar-se per terra; als 27 metres es troba una espècie de pou que desemboca en una altra cambra d'uns 5 metres de llargada per 2 ml. d'ample; aquest té un altre pou que va a una altra cambra, i el mateix es pot dir d'aquest.
De manera que hi ha tres cavitats o cambres sobreposades.
Estratigrafia: Calisses silúriques

Núm. 2 Cova del castell: 5 metres de fondària per 3,6 d'ample. El terra és pla. Situació: uns 400 ml. en direcció més amunt que l'anterior cavitat, dirigint-se al castell.
E: Calisses silúriques

Núm. 3 Cova de l'ermità. Prop de l'anterior (2) i se suposa que havia estat habitada com el nom així ho indica. No obstant, atès l'accidentalitat on es troba la seva ubicació, avui en dia, (any 1879) ens fa dubtar d’aquesta, suposada habitabilitat humana.
E: Calisses silúriques

Núm. 4 Cova de la Mare de Déu. Situada a prop del castell. Té un aspecte molt bonic i gaudeix d'una bona vista. El nom prové d'haver-se trobat la verge.
E: Calisses silúriques

Núm. 5 Caverna Prehistòrica de Can Sans. Fou descoberta en l'any 1882 amb motiu d'unes obres (cantera). Tenia abundants estalactites.
Lloc on molt probablement l’home prehistòric va viure. És en aquest lloc on el Dr. J .Almera troba l’any 1883, una peça de mandíbula de l’Ursus Speleus i una valva de Pectunculus Glycimeris, aquesta valva o closca de petxina tenia un ús que consistia en marcar la ceràmica tova en dibuixos geomètrics per ornamentar la ceràmica que elaboraven aquests antics i primitius montcadencs.
E. Calisses Tobacia quaternària

En relació a les excursions efectuades a les nostres muntanyes, hem pogut saber a través de diversa documentació consultada, principalment els butlletins i memòries de diverses entitats, excursionistes, clubs, ateneus, etc. un gran número d’excursions efectuades tant al Turó de Montcada com a l’església de Reixac i els seus boscos, principalment entre els darrers anys del segle XIX i primer quart del segle XX.
Una de les diferents excursions matinals molt repetida per gent de Barcelona era amb aquest itinerari: Montcada – Font Pudenta – Font de la Mitja Costa – Turó de Montcada- Sot de Tapioles – La Verdeguera- Font del Ferro- Coll de la Ventosa-Turó Blau-Sant Andreu.- (total 3 hores de caminada)
Altres excursionistes feien cap a Reixac per contemplar la seva església romànica i l’extensa visió panoràmica que ofereix aquest peculiar balcó natural sobre el Vallès. Troben entre la documentació consultada una crònica de l’any 1935 del CEC on es descriu l’escriptura de consagració de l’església de Reixac l’any 1049 i altres aspectes històrics d’aquesta bellesa del romànic. L’excursionisme obria als catalans l’afany de conèixer i estudiar el propi territori, i així sorgia una veritable cultura de sentit autòcton. (5)

Dibuix de Sant Pere de Reixac, realitzat l’any 1925 per A. Saurí Sirés, membre i excursionista del CEC








Notes:
(1) Publicació Revista Minerales, de BCN vol. VII núm. 1 any 1997, treball d'en Joan Rosell Riba.
(2) Quaderns núm, 1 de la Fundació Cultural Montcada. "La Mare de Déu del Turó, era una Verge negre? autor: Ricard Ramos
(3) Butlletí del CEC any XI juliol de 1901 núm. 78
(4) Quan es va publicar la Geografia de Catalunya dirigida per Carreras Candi, el Dr. Faura establí un catàleg espeleològic de Catalunya, en el qual consten 375 fenòmens espeleològics.
(5) L'excursionisme a Catalunya 1876-1976 Fundació Carulla-Font BCN any 1975. Editorial Barcino.

Ricard Ramos Jiménez, abril 2005