12 d’abril 2008

UN IL.LUSTRE POETA, DRAMATURG I MESTRE D'ESCOLA DURANT LA REPÚBLICA, VA VENIR A MONTCADA (1933-34)


PERE CAPELLÀ I ROCA ("Mingo Revulgo") Nascut a l'Algaida 1907 - Palma 1954). Mestre, poeta, glosador i dramaturg.
Mestre Nacional que va exercir a l'època republicana, entre altres, col.legis: a Montcada i Reixac, i a Sans (Barcelona).
(foto dreta: Pere Capellà, època de mestre a Catalunya 1934)

Aquest mallorquí va venir a Montcada com a professor, va col.laborar amb l'ABI per ensenyar de manera altruista, la llengua i l'escriptura catalana entre els montcadencs i montcadenques. Republicà convençut i afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya.

“L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans” a càrrec de Pilar Arnau i Segarra i Manel Suàrez Salvà

La repressió que els colpistes del General Franco exerciren sobre la població fou planificada exhaustivament, es basava en plans prèviaments establerts, estructurats mesos abans del 18 de juliol de 1936. El General Mola, ideòleg i impulsor del Alzamiento, dictava una instrucció secreta el mes de maig de 1936 on recomanava l’empresonament immediatament després del Cop d’Estat de tots els membres dels partits polítics, societats i sindicats que no fossin partidaris del Movimiento. A l’illa de Mallorca, el 18 de juliol va suposar l’assassinat i l’empresonament de milers de persones que veren com no només el seu present, sinó també el seu futur, eren, i serien, tràgicament marcats per la filosofia d’un estat feixista que va fer de la violència un dels seus elements integrants i definitoris. El mestre republicà Pere Capellà va poder escapar-se de l’infern franquista illenc passant a la zona fidel a la República. Lluità com a militar amb les tropes republicanes i, en entrar els feixistes a Madrid, fou empresonat i jutjat. Durant el temps que va romandre a la presó d’Alcalà d’Henares (entre 1939 i 1943), Capellà va enviar una sèrie de cartes als seus familiars que ara s’han publicat amb el títol Cartes des de la presó (Pub. de l’Abadia de Montserrat / UIB 2006). Aquest epistolari és un testimoni únic en la historiografia insular: s’hi inclouen totes les lletres que s’han conservat, a més de diversos informes de la Falange d’Algaida sobre el pres militar i una sèrie de cartes enviades des de Montcada sobre els Fets d’octubre de 1934.

Biografia d'en Pere Capellà i Roca:

Nascut a l'illa de Mallorca (Algaida l'any 1907) Fill de Llorenç Capellà Gari. Mestre Nacional exerci a Montcada i a Sants (Catalunya), on col.laborarà en revistes esquerranes com Cultura obrera i a les mallorquines La Razón, d'Algaida i La Voz de Porreras. A la guerra civil lluità com a oficial en el bàndol republicà on aquest pèriode escriví en la revista Mallorca Nova. Acabat el conflicte, fou empresonat i condemnat a 20 anys de presidi el 1940. Se li concedí la llibertad condicional el 1943 i passa a residir a Montuïri.

Animat per Manel Sanchis Guarner, se centrà en el teatre i escriví: l'Amo de Son Magraner (1949), S'hereu de sa farinera (1949), Sa madona du es meneig (1950), Sa Pesta (1950), De tot i molt (1950), Na Catalineta de Son Gallard (1952), La Beateta (1952), el marquès de Sa Rabassa (1953), Val més un dit en es front (1953), El rei Pepet (1954), els sainets Moix per llebre, Declaracions jurades, Es premi com un càstig i Els tercer pagès, entre altres, i la sarsuela El carrer de les tres roses (1952), musicada per Pere Dayà. La seva producció dramàtica, molt influïda per l'art de glosar, conté una certa critica social, sota l'aparença de'un humor fàcil, que renovà parcialment i dignificà el teatre regional. La companyia Artis, sota la direcció de Joan Estelrich, estrenà les seves obres. De la seva tasca com a gosador, se conserven Vida artillera (1928), aplec primerenc, Cançons republicanes (1931), i molta producció esparsa. En el camp de la poesia publicà composicions en diverses revistes i figura a l'Antologia dels poetes insulars de postguerra de Manel Sanchis Guarner (1951) varen ser molt populars les Coples de la milicia, que apareixien al diari Baleares sobre temes d'actualitat redactades amb gran ironia i signades amb el pseudònim que féu famós: Mingo Revulgo, pres d'un autor del sXV que satiritzava la política del rei castellà Enric IV. És fill adoptiu de Montuïri (1955) i fill il.lustre d'Algaida (1989).
Mort a Palma de Mallorca l'any 1954

Recopilació i investigació: Ricard Ramos