Monestir de Sant Cugat (Vallès Occidental) documentat l’any 998
(dibuix: Adolf)
"Clica" sobre les imatges per fer-les més grans.
(Imatge de l'esquerra) Capitell on es veu la figura d'un porc (a terra), sobre aquest, el rostre d'un èsser humà enredat o agafat amb les "voltes" dels temps: la vida. A la dreta, el mateix capitell, des d'una altra perspectiva, on es veu el mateix cap humà, junt amb un ocell que està més amunt del terra: el cel. (foto R.Ramos).
DESCRIPCIÓ
La portalada principal i accés d’aquest antic monestir de l’ordre de Sant Benet, està formar per diversos capitells i columnes arcades que mostren un denominador comú, els temes vegetals dominen tots els capitells, a excepció d’un que està situat a mà esquerra segons s’entra, el qual trenca d’una manera ben visible a la resta, doncs, sembla que pel seu contingut, pel seu simbolisme, vol imposar-se entre els altres capitells. És com si volgués destacar-se intencionadament i cridar l’atenció del visitant. Han deixat la marca, el segell d’aquell escultor, l’artista que donà forma i bellesa a la pedra, per immortalitzar una religió discrepant, una heretgia que era empaitada per una Inquisició ferotge, que perseguia de manera implacable aquells seguidors que creien en la dualitat de món: ens referim, parlem, de càtars, cristians dualistes, també coneguts com: maniqueus, bons homes, albigesos, arrians, teixidors, bogomils, etc.
L’escena d'aquest singular capitell, mostra el rostre d'un home atrapat en el temps (rodejat de la cinta perlada, que significa el pas dels temps per la vida), i entre aquests llaçats perlats destaquen dos simbolismes ben definits, per una banda i col.locat una mica més amunt de l’animal de terra, apareix l’ocell, signe del cel (Déu celestial, el Déu bo), un segon, situat a terra, és un porc ( significa la Terra, el món on vivim, el Déu del pecat, el dimoni, el Déu del mal).
És indubtable que en la visió càtara d’aquest món diabòlic, pompa, jerarquia i poder temporals només poden ser diabòlics...
Aquest simbolisme també s’expressa de manera molt, però que molt versemblant amb el friso de l’Església de Gandesa (Terra Alta) i estudiada pel mateix autor. Un símbol dualista que es repeteix en algunes esglésies i ermites romàniques, però que cal cercar i tenir ulls d'investigador.
Què hi fa un símbol com aquest en aquest conjunt escultòric i en la porta principal d’accés a tants i tants feligresos i religiosos?
Aquesta mateixa pregunta queda aclarida si som capaços d’observar amb ulls crítics que en el món del romànic cap artista ha realitzat allò per casualitat. La intencionalitat dels escultors és ben palpable, han volgut donar a conèixer, bé per encàrrec o per iniciativa pròpia, les escenes de la religió cristiana, a través, per exemple de capitells historiats. També per influències pròpies i culturals de l'època. Aquests missatges escultorics eren una manera d'expresar i aleccionar a una societat civil inculta i analfabeta, calia doncs, mostrar a través de les escultures, escenes bíbliques. Encara que no sempre el mestre picapedrer i artesà del conjunt de l'obra, feia allò que calia, sino que possiblement per conviccions maniquees o per encàrrec, realitzava unes altres obres discrepants i de signe dualiste, com és el cas, no únic, del Monestir de San Cugat.
Treball d'investigació i fotos d'en Ricard Ramos Jiménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada