25 de desembre 2008

EL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL, ARQUITECTÒNIC I HISTÒRIC.

Casa de les Aigües. antiga propietat de l'Ajuntament de Barcelona (terme municipal de Montcada)- Començà la seva construcció l'any 1878.
L'any 1879, concretament el dia 22 de juny és oficialment inaugurat. Es pot veure al fons sobre el Turó, les runes de la capella i part del castell dels "Montcades". El proper any en farà 130 anys d'aquesta inauguració d'aquest singular edifici obra d'en Antoni Rovira i Trias. Avui, per sort, resta encara
en peus. Per contra, l'ermita del turó, ja no hi queda res més que el record. Ara li tocarà el torn a la Torre dels Frares, també coneguda com Can Vestit, un edifici que té una història de segles i ara per negligència i manca d'interès per part de propietaris i administracions, aquesta està amenaçada per continuar el mateix camí que l'ermita del Turó.

Encara què, avui hi ha motius d'esperança. Una jove i recent plataforma en defensa del nostre Patrimoni ha estat creada, una més, doncs, sembla que darrerament el protagonisme de les reivindicacions ciutada
nes ja no estan en mans d'entitats veïnals, encara que hi ha excepcions, com l'AV de Can Sant Joan que manté intactes els seus principis en pro i en defensa dels interessos del veïnat. Bé, com us deia, aquesta plataforma vol evitar que la Torre dels Frares, així com altres edificis històric i arquitectònic puguin ser salvats i re-utilitzats. Cal que tothom que estimi el nostre poble, els nostres orígens, la nostra memòria històrica......posem el nostre granet de sorre i ajudem als components i capdavanters d'aquesta nova plataforma ciutadana en defensa del nostre Patrimoni.


La Torre dels Frares l'any 1989 quan hi havia els "masovers". (foto RRJ)
Per veure la imatge més gran cliqueu sobre la mateixa.

20 de desembre 2008

L’AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC I ELS PRIMERS DIES DE LA GUERRA CIVIL

El dijous dia 16 de juliol de 1936 es va celebrar al saló de sessions de l’Ajuntament de Montcada i Reixac (actual Casa de la Vila), l’última reunió del consistori abans de la guerra civil.

Va presidir aquell ple ordinari l’alcalde segon Sr. Antoni Pedreny i Vinyals que exercia d’alcalde en funcions, doncs el batlle titular el Sr. Alfons Boix i Vallicrosa es trobava a Madrid per qüestions professionals i havia demanat una excedència .

Els consellers que formaven aquell Ajuntament eren els elegits a les eleccions municipals que es van celebrar el 19 de novembre de 1933 i que van donar la victòria al partit Esquerra Republicana de Catalunya davant de la Lliga Catalanista.

El consistori montcadenc estava format per les següents persones:

Alcalde ............... Alfons Boix i Vallicrosa (ERC)
1º Tinent d’alcalde ... Antoni Pedreny i Vinyals (ERC)
2º Tinent d’alcalde ... Enric Badia i Montserrat (UR)
Salvador Vilanova i Duran (ERC)
Joan Bové i Biufar (ERC)
Victorià Villaverde i Ortega(ERC)
Martí Artigues i Coderc (ERC)
Felip Giner i Canyardo (ERC)
Josep Roca i Ricard (ERC)
Joan Prats i Aulet (ERC)
Camil Puig i Escudero (UR)
Francesc Vinyals i Tuxans (LLC)
Josep Capella i Antonell (LLC)
Baptiste Morant i Mengual (LLC)
Josep Camps i Solà (LLC)
Pere Escrígues i Tries (LLC)

ERC = Esquerra Republicana de Catalunya – UR = Unió de Rabassaires – LLC = Lliga Catalanista.

Del total de 16 consellers que formaven l’Ajuntament, només van assistir al ple 9 persones. (Els Srs. Pedreny, Bové, Badia, Vilanova, Villaverde ,Prats, Artigues, Roca i Capella.)

En aquella sessió es van tractar alguns temes comptables, l’atorgament d’alguna llicència d’obres ,i el Sr. Bové va donar informació sobre una excursió que els nens de les escoles nacionals van fer a Caldes de Montbui a una granja de la Generalitat de Catalunya. Un altre conseller va demanar la construcció d’una claveguera a la zona dels “Cuartels”. Signen l’acte els presents i el secretari de l’Ajuntament Sr. Arjalaguer.


II

Mentrestant, augmentaven els rumors sobre una imminent intervenció de l’exèrcit pel clima de crispació que es vivia a molts llocs d’Espanya. El govern de la República, que havia pres mesures per apartar dels llocs de comandament militar més importants als generals sospitosos d’involució, no acabava de creure aquella possibilitat.

El dia 17, però, l’exèrcit d’Àfrica s’aixeca contra la República i d’aquesta manera s’inicia el conflicte que donarà lloc a la guerra civil.

La notícia del cop d’estat arriba a Montcada a primera hora del matí del diumenge dia 19 de juliol. “Tan bon punt ho vam saber a casa, vaig córrer a buscar el meu fill que aquella hora era a missa. Mentre caminava depressa pel Carrer Major, alguna gent de la FAI i la CNT amb les seves banderes vermelles i negres cridaven coses que jo no entenia”. (Testimoni de Maria C.)

III

La matinada del dilluns dia 20 de juliol l’església de Santa Engràcia va ser incendiada i destruïda . L’església ,que es va començar a construir l’any 1888 no es va acabar completament fins el 1930 i va ser obra del l’arquitecte Enric Sagnier. La preciosa església d’estil neogòtic es coneixia a la comarca com “la Catedral del Vallès”.(1)
Anarquistes de la CNT-FAI en la seva majoria, van entra-hi ,es van endur tot el que hi havia de valor i després la van ruixar amb benzina i li calaren foc. Més tard van fer explotar una bomba que havien preparat amb carbur i la van col·locar sota la pila baptismal. L’església va quedar molt malmesa i setmanes després es va haver d’enderrocar del tot pel perill que suposaven les runes. Només es va salvar la maquinària del rellotge que durant molts anys va anar a parar d’un lloc a l’altre fins que actualment està exposada al primer pis de l’Ajuntament nou. A causa de la destrucció completa de l’església va desaparèixer l’arxiu parroquial que datava del segle XIV i que tenia un gran valor històric.

Segons consta a la “Causa General” (2) : “ A primeras horas de la madrugada hizo explosión un artefacto en la iglesia parroquial siendo incendiadas y destruidas las imágenes y objetos de la misma. Hizo también explosión un artefacto con destrucción de las imágenes y contenido de la capilla de Can Milans y buena parte de la torre de dicho nombre”.

El mateix dia 20 de juliol, l’Ajuntament de Montcada celebra una sessió urgent presidida per l’alcalde segon Sr. Antoni Pedreny ,per donar compte a la corporació que “amb motiu dels luctuosos fets pels quals es troben enfrontats els governs de la República i la Generalitat de Catalunya amb les forces de l‘exèrcit, acaba de perdre la vida l’empleat municipal encarregat de la brigada ,Enric Giralt i Gasol. Aquest fet deixa un dolor profund a la família, al poble i a la corporació....”

Sobre la mort del Sr. Giralt hi ha dues versions. Segons l’acte del ple va morir durant els enfrontaments entre els revoltats i les forces lleials a la República. Altres opinions però, situen la seva mort a Martorelles o algun altre poble proper a Montcada en circumstàncies no aclarides.

Aquest ple del dia 20 ,al qual ja no hi van assistir els consellers de la Lliga, acaba amb l’acord de constituir-se en sessió permanent.
________________________________________________


(1) = D’aquesta església hi ha una maqueta molt acurada al museu Municipal de la Casa de la Vila, obra de Miquel Capella
(2) = Causa General. Es la investigació oberta pel règim franquista sobre la repressió que va tenir lloc en la que anomenaven “zona roja”.

IV

El poder real, un cop aixafat l’aixecament militar a Catalunya , va passar a mans de la CNT -FAI . El govern de la Generalitat es va haver de plegar al poder irrefrenable dels anarquistes que van constituir comitès per tots els pobles i ciutats . Es van fer amb les armes dels casernes de Sant Andreu i Pedralbes i també amb les que van abandonar els militars revoltats en la seva fugida.

A Montcada, la CNT-FAI es va instal·lar a la Torre Maza, una casa del carrer Bogatell que van confiscar i on van situar la seu del comitè de Defensa. Malgrat que aparentment l’Ajuntament seguia estant en mans de ERC la realitat era que els qui prenien les decisions eren els anarquistes.

El dia 22, es va produir el primer assassinat d’un veí de Montcada. Es tractava del capellà de Reixac , mossèn Domènec Colomé i Curell de 70 anys, que en un primer moment va estar amagat a “Can Pesadó” però que finalment va ser trobat mort a Reixac.

El dia 23 de Juliol, la CNT va pactar amb al govern de la Generalitat la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, un organisme que controlava tot el poder a Catalunya i que deixava al govern , inclòs el president Companys, amb poca capacitat de maniobra política.

A Montcada, els homes d’acció del Comitè de Defensa , tots ells de la CNT-FAI, van ostentar el poder sobretot durant el període que va de juliol fins a novembre de 1936.

El dia 25 de juliol van ser assassinats Josep Gamissans Torrelles de 58 anys i el seu fill Joan Gamissans i Comelles de 18 . El primer havia estat regidor de l’Ajuntament fins l’any 1934 i el seu fill era el president de la Federació de Joves Cristians.

Com a testimoni de la “Causa General “ l’any 1941, Maria Gamissans i Comelles, filla i germana de les víctimes declara:

“ Que su padre y su hermano. fueron detenidos la noche del 25 de julio de 1936 por individuos desconocidos. Ambos fueron conducidos en autocar a Santa Perpétua de Mogoda donde les asesinaron aquella misma noche. Sus cadáveres con heridas de arma de fuego fueron hallados al dia siguiente en un terraplén cerca del rio”.


El dia 26 de juliol de 1936 van ser també assassinats cinc germans de La Salle, Jesús Juan Otero de 34 anys, Josep Bardalet i Compte de 33, Santos López Martínez de 26, Vicente Fernández Castrillo de 24 i Josep Mas Pujolràs de 23. Tots ells s’havien amagat en un primer moment a casa del Sr. Pere Grau Badia de Masrampinyo, però finalment van ser trobats i assassinats.

En declaració a la “Causa General” el 17 de Març de 1941, el Sr. Pere Grau diu “ ...que se llevó a su casa a los hermanos de las Escuelas Cristianas para ver si conseguia salvarles la vida ,ya que en el pueblo se preveía que iban a ser asesinados .Hasta el dia 25 de julio pudo tenerlos escondidos en su masia, pero en esta fecha se presentaron unos quince individuos armados ,buscando a los “curas” y se los llevaron apareciendo asesinados en el cementerio al dia siguiente”.

El cos del germà Bardalet no va aparèixer mai, doncs sembla que el van matar al costat del riu Besòs. A la mateixa declaració el Sr. Grau esmenta el nom dels que els van detenir, doncs coneixia a molts d’ells.

V

El dia 26 de juliol es torna a reunir en sessió permanent el ple de l’Ajuntament. Aquest cop amb la presència de l’alcalde Sr. Alfons Boix i Vallicrosa que havia tornat urgentment de Madrid “ateses les circumstàncies del moment” .
En aquest ple es dóna lectura a les disposicions dels Butlletins Oficials de la Generalitat dels dies 24 i 25 de juliol, segons les quals s’ordena el cessi dels consellers procedents de les llistes dels partits aliens al Front Popular d’esquerres, declarant-se per tant el cessi dels Srs. Josep Capella i Antonell, Baptiste Morant i Mengual, Francesc Vinyals i Tuxans, Josep Camps Solà i Pere Escrigues i Tries, tots ells de la Lliga Catalanista.

Mentrestant al Cementiri de Montcada, fins el dia 26 de juliol havien estat assassinades 27 persones (la majoria militars i religiosos), segons consta en la investigació oberta pel jutge Bertràn de Quintana, anomenat per la Generalitat per la investigació dels cementiris clandestins a mitjans de l’any 1937.

VI

Aquest son alguns dels fets més importants dels primers dies de la guerra civil a Montcada. Ningú no pensava, a finals de juliol de 1936 ,que aquell conflicte podria ser tant llarg. Montcada ,per desgracia, fou un dels llocs on la guerra civil va ser més tràgica . Segons paraules dels historiadors Josep Maria Solé Sabaté i Joan Vilarroya, en la seva obra “Repressió a la reraguarda de Catalunya”, Montcada i Reixac va ser “el poble de Catalunya on es va matar més gent”.
Els resultats dels tres anys de guerra van ser dramàtics:

- Assassinat de 28 veïns de Montcada
- 1198 persones d’altres localitats assassinades al cementiri, dels quals 450 cadàvers van ser exhumats durant la guerra civil (investigació del jutge Bertràn de Quintana) i la resta un cop acabada la guerra (investigació de la Causa General).
- Un nombre indeterminat de persones desaparegudes . Els cadàvers d’algunes d’aquestes persones foren cremats als forns de la fàbrica Asland ( tal com es desprèn del llibre “Diari d’un pistoler de la FAI”, de Miquel Mir).
- Moltes de les persones assassinades, van passar prèviament per alguna de les “txeques” de Barcelona .La majoria per la “txeca de Sant Elíes”
- Moltes persones es van haver d’exiliar durant els primers mesos de 1939 a França, Mèxic i altres països.
- 19 persones van ser executades al “camp de la Bota” pel nou règim.
- Persones tancades durant anys a les presons franquistes i altres represaliats que no podien aconseguir feina després de la guerra per haver lluitat en el bàndol republicà.

Aquesta es una part de la lamentable història de la Guerra Civil a Montcada i Reixac. A hores d’ara aquest tema encara fereix sensibilitats i cal tractar-lo amb molta prudència, sobretot alhora de fer referència a noms de persones. Així ho hem comprovat al realitzar algunes entrevistes personals sobre aspectes que tractarem en altres capítols.
Però els fets son els fets i lluny de opinar sobre ells, l’únic que pretenem es donar-los a conèixer, fer una labor didàctica sobre aquella època que desitjo mai mes es torni a repetir.


Imatge 1
Sr. Antoni Pedreny i Vinyals


Va néixer el dia 1 de Novembre de 1876 a Montcada i Reixac i va morir també a Montcada el 4 de Setembre del 1956.
El seu ofici era pagès i es dedicava al conreu dels seus camps. Era un home dedicat a la feina i a la família. Es va casar amb Maria Font Espinassa.
Tenia molta amistat amb persones molt conegudes de Montcada com en Josep Ragull, Joan Massagué, Artur Font i sobretot en Martí Artigues.
La seva esposa era parenta d’en Josep Espinassa i Massagué (primer alcalde republicà de Montcada) i els seus germans Ramon i Teresa, i per això el Sr. Pedreny va ser convençut per ells, per entrar a formar part de les llistes electorals d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Va ser primer tinent d’alcalde de Montcada durant un temps ,i alcalde en funcions el temps que el alcalde Sr.Boix va ser fora per qüestions personals.
El Sr. Pedreny es va haver de exiliar a França des dels primers mesos de 1939 fins el 14 de juliol de 1948 quan va tornar a Montcada.

( Dades facilitades pel seu net Antón Pedreny)

Imatge 2 (a la banda dreta)

El Sr. Antoni Pedreny amb el seu amic, company de partit i conseller de l’Ajuntament en Martí Artigues i Coderch.
La fotografia correspon als anys d’exili a França



JOSEP CAPELLA I TORRENTS

(treball publicat a "Quaderns" núm. 17 de la Fundació Cultural Montcada)