27 de febrer 2009

SUCCESSOS HISTÒRICS: LA RIUADA DEL MAS BAGÀ


Imatge de l'estat del vehicle del senyor Ramon Mas Bagà, que va ser arrossegat per la força de les aigües quan intentaven creuar la confluencia de la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll. Van morir nou persones.
La foto pertany a la publicació gràfica de l'època: "Blanco y Negro" l'any 1926
Segons una crònica de La Vanguardia quan el cotxe va quedar aturat i sense poder avançar o recular, les aigües prenien força amb ràpida crescuda, moment que un grup de veïns en adonar-se de la greu situació dels ocupants, els hi llencen una corda i tracten de poder -los salvar d'aquesta situació extrema, però tots els esforços seràn inútils. En aquest intent de salvament, va morir un d'aquests voluntaris anomenat Jaume Flaquer Casas (fill de Montcada).
La data d'aquest tràgic accident va ser la nit del dia 31 d'agost.

El vehicle era conduït per Juan Segura, xofer al servei d'aquesta benestant i coneguda família de Barcelona.


25 de febrer 2009

EL BAGUL DELS RECORDS....

(Cartell propaganda 31x21 cms. de l'any 1928 "del Gran Salón Doré" arxiu R.Ramos)

Què va ser el "Gran Doré" ? Ens agradaria que la gent gran, per allò de la memòria, fos qui pogués contestar o comentar coses sobre aquest local, avui desaparegut, però que va tenir una certa indicidència en la història d'oci del nostre poble.
Esperem els vostres comentaris. Moltes gràcies

23 de febrer 2009

PATRIMONI PERDUT....CAN CASTELL (segle XIII)

La característica principal d'aquesta masia és un pati emmurallat que fou construït per tal de protegir-se dels bandolers. S'anomena Castells pel cognom del primer propietari. Es trobava situada a prop del desaparegut molí del Bisbe, en una petita carena entre dues planes. Pertanyia i passà a ser propietat de l'empresa Aismalibar cap als anys 50. Començà a quedar deteriorada en la dècada dels 70 i fou enderrocada als anys 80.

( "clica" sobre la imatge i la veuràs molt més gran)

(publicat en un calendari municipal l'any 1991. Arxiu R.Ramos)

22 de febrer 2009

RECORDS DEL NOSTRE PASSAT

Somatent i mossos aplegats a Montcada, any 1925....
Crònica d’una jornada de diumenge.



(foto: publicada a: "Mundo Gráfico": "Moncada.- la madrina de la bandera de los Mozos de Escuadra, doña Matilde del Río, después de la misa que precedió a la entrega de la insignia a dicha institución")
Arxiu R.Ramos



El dia 26 de juliol de 1925, s’apleguen a Montcada un bon nombre d’autoritats i personatges de Barcelona, de la Comarca i de Montcada:

El Capità General Barrera, els tinents d’alcalde de Barcelona senyors: del Río, Barrie i Juncadella i el regidor senyor Cuyàs. El primer ostentava la representació de l’alcalde accidental senyor Ponsa. El comandant general dels sometents senyor Ferrnando Berenguer amb el seu ajudant senyor Dàvila. El comandant dels Mossos d’esquadra senyor Oller i el rector de la Universitat, doctor Martínez Vargas, el president de la Diputació de Barcelona senyor Marfà, el delegat governatiu del districte de Sabadell senyor Ferran Latorre; l’alcalde Montcada senyor Esteva Riera a qui acompanyaven els regidors senyors Viñals, Bordas, Mogas Lloret, Font, Cruells, Nadal i Gassot, més el secretari de l’ajuntament senyor Mollet. El jutge municipal, senyor Barbé i el secretari senyor Vidal; el capità auxiliar del sometent senyor Enrique Die i Mas; els somatents locals, entre ells: senyors Bonet, Vives, Lozano, Larramendi, Muns, Martí y Casanovas; el caporal del somatent del partit judicial de Sabadell senyor Pulit i sot-caporal senyor Codina, el capellà local reverent Àngel Rovira i el metge Casamada.

Poc desprès del general Barrera arribà també el governador Civil de Barcelona, senyor Milans del Bosch.

A un quart de dotze sortí la comitiva des de la Casa Consistorial, precedida de la bandera del somatent local que portava el senyor del Río, a la que segueix la que s’ha de beneir, destinada a la casa-caserna dels mossos d’esquadra. La porta el fill del padrí de la bandera, que és Don Joan Lasus Tuset. La comitiva passa per diferents carrers i s’adreça finalment al carrer Colon. En aquest carrer es troba instal·lada una mena d’escenari (tarima) per celebrar una Missa de Campanya i que presideix una imatge molt atapeïda de flors de la Mare de Déu de Montserrat, patrona del somatent.

(imatge: targeta del Caporal de districte de Montcada: Esteban Riera.
Arxiu R.Ramos)


Abans de beneir la bandera i començar la missa, el capità general passa revista al somatent i als mossos d’esquadra. Acabada la revista, pugen les autoritats a l’estrada, on espera la padrina de la bandera la senyoreta Matilde del Rio Carbonell que sosté la bandera, al seu costat es troba el padrí senyor Lasus. El canònic doctor Faura beneeix la bandera, assistit pels reverents Vallès i Rovira. Sona la marxa Reial....Moment on el doctor Faura pronuncia un breu discurs on explica la significació de la bandera i rememora els rellevants serveis del somatent al llarg de la seva història. Terminada la missa, la senyoreta i padrina Matilde del Rio Carbonell, pronuncia un vibrant discurs, i diu textualment entre altres coses, això:

“Mi alma, netamente española, vibra de entusiasmo al sentir en mis manos el contacto de esta bandera, en mis ojos el fulgor de sus colores y en mi mente el recuerdo del origen de los mozos de escuadra. Estas diversas e inefables impresiones se condensan en dos ideas fundamentales el amor a la pátria y el derecho de propiedad. Ambas nos elevan a una superior, a la del amor a Dios y al culto a la religión que se nos impone como un deber inadulible y nos inspira los demás deberes en la vida....” etc.
...Por eso podemos hoy entregar a los mozos de Escuadra de Moncada esta enseña gloriosa...”... etc. etc.

Acaba, com no podia ser d’altra manera, amb un eixordador aplaudiment ofegant les darreres paraules de la “hermosa” padrina que lliura la bandera al capità general i aquest, als mossos d’esquadra. Continuen els parlaments. (tothom ha de parlar... és clar!)
Repartiment de medalles als somatents entre ells a Esteva Riera Pubill, Pere Llargués, Tomàs Ricart, Ignaci Casamada, Laureà Larramendi, Joan Mollet Roure, etc. etc.

Les autoritats s’adrecen al “suntuoso chalet” residència d’estiu del senyor del Rio on presencien, entre dos guàrdies urbans de gala (de Barcelona) la desfilada dels mossos i somatents sota la música de la banda Badajoz que toca, com no podia ser d’altra manera, uns pasodobles...
I com no podia faltar, cap allà les dues de la tarda, tothom tenia molta gana... per fi els comensals poden gaudir d’un àpat a la Casa de la Vila, que per cert, llurs escales van ser engalanades amb flors: dàlies vermelles i grogues (no sabem si pels colors de la senyera o bé la de la monarquia...?¿). Un total de 87 comensals asseuen i començà el dinar, que és el següent:

Entrants, arròs, llom i pollastre, postres, cafès, copa de licor i “champan” (cava). La senyoreta Matilde del Rio va obsequiar als comensals amb cigars o purs....

Mentre que en un altre lloc també és celebrà un dinar ofert als 80 mossos presents als actes del dia. El lloc, cito textualment: “en una fuente de los alrededores”. Aquí el comentarista de l’època no detalla el menú del “mossos”, és de suposar que atès el lloc no hauria pogut faltar la truita de patates o bé una paella... qui sap, eren uns altres temps, on no estava prohibit fer foc al bosc... i davant de tants mossos qui podia demanar raons a tots aquells uniformats que gaudien d’una dinar a la fresca d'una font boscana en un calorós dia del mes de juliol d'una entranyable tarda d’aquella Montcada de l'any 1925.

(Aquesta crònica ha estat treta d’una publicació signada per “un reporter” del diari La Vanguardia edició del dimarts dia 28 de juliol de 1925, i que jo he pres la llibertat d’afegir uns petits comentaris).

Ricard Ramos Jiménez

La primitiva i mare de l'actual alzina...a Terra Nostra any 1945,

(foto: treta d'un full de propaganda de l'any 1945. Arxiu Ramos)

Una propaganda de l'època deia de Terra Nostra ("Santa Maria de Moncada"), entre altres coses, això....

"La mejor y mayor urbanización de España, la de los millones de pinos. La más cerca de Barcelona; carretera directa a 10 kilómetros de la Plaza de Cataluña. estación propia servida por 24 trenes eleéctricos diarios. Solares urbanizables al conmtado y a plazos. Facilidades para entrar em posesión del solar que elija. Iglesía. Agua. Electricidad. Restaurante.
Puede usted convertirse en propietario de un solar comprando en los Almacenes Capitolio (antes Alemanes) , que le regalarán sellos equivalentes a palmos de terreno sobre todas las compras que efectuen Ud. sus familiares y amistades...."

Fa gràcia alló de " los millones de pinos"....oí?

21 de febrer 2009

Màquina vapor i vagó de l'Asland -ANY 1950

Màquina de vapor amb el nom: "Asland" i un vagó de ciment especialment fabricat per a la Companyia Cimentera ASLAND.

(arxiu: Ramos)

Per veure la imatge més gran cal "clicar" sobre la mateixa.

16 de febrer 2009

EL TURÓ, L'ESTACIÓ DE CAN SANT JOAN I ASLAND


Vista general de l'estació de Can Sant Joan (esquerra) a la dreta la primitiva fàbrica Asland (any 1917). Es pot veure que la muntanya del Turó no mostra encara, les mossegades de l'explotació cementera.

(per veure la imatge més gran, "clica" sobre la mateixa)

(foto: arxiu Ramos)

14 de febrer 2009

EL PUIG CASTELAR I LA TEORIA DEL PORT DE MAR DEL BESÒS.

Segons una vella publicació sobre el Puig Castelar (Santa Coloma de Gramenet) es pot treure una hipòtesis del segle III a.C., per la qual Montcada hauria pogut estar més a prop del mar que no pas ara. Montcada port natural...?


“El poblado ibérico del Puig Castellar se encuentra situado en el término municipal de Santa Coloma de Gramenet, y concretamente está asentado en la cima del llamado Turó del Pollo a 4,5 Kms. del mar y a 1,5 Kms. de la orilla izquierda del rio Besós.

Se tiene noticia de que Joan y su mujer Bella vendieron a los canónigos de la Seo de Barcelona en 1057, diferentes terrenos que poseían en Reixach y que confrontaban a poniente "in vía que pergit ad ipso mont vocant Castelar". Del mismo modo, en el acta de consagración de la parroquia de Sta. Coloma, hecha en 1.187, describiendo sus alrededores, se dice que lindaba por la parte de tramontana "in collem de Castelar" , por lo que vemos que la denominación de Castellar viene de antiguo, siendo Puig, la traducción catalana de elevación.


La mencionada colina está constituida principalmente por una masa de granito y licorella, y contiene algunas vetas de galena y canteras de pórfido. La ascensión a la cima es difícil y fatigosa por todas las vertientes, excepto por la oriental que resulta más suave. Debido a esta dificultad de acceso y a ser poco visitado, sus vestigios arqueológicos se han conservado con relativa perfección.


Desde su máxima cota, 299,60 m. se divisa todo el llano del Besós, tanto por el mediodía como por el lado de tramontana. Por el sur se divisa toda la costa del Levante, desde Montjuic hasta más allá del Masnou, y por la parte de tramontana, se distinguen entre otros, los pueblos de Montcada, Ripollet, Cerdanyola,Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, Montserrat en mitad del horizonte, y en último término, las montañas del Penedés, Sant Llorenç de Munt y la parte alta de la comarca Vallesana.


El emplazamiento, situado en una elevación, constituía un lugar estratégico provisto de un sólo acceso y al mismo tiempo próximo a la costa, concretamente a la desembocadura del Besós, donde es probable que existiese un pequeño puerto o cuando menos, un punto de amarre.


Fig.1.

(Fig 1) Supuesta desembocadura del río Besós en el siglo III a/C (Según J.Mª Cuyás), Asimismo, la necesaria provisión de agua podía ser hecha fácilmente en el cercano Besós y en dos fuentes cercanas al poblado, la de Gatell, a unos diez minutos de bajada desde la cima, al norte en un torrente que desemboca al fondo de Vallensana, y la conocida fuente de L'Alzina, emplazada a poniente, a unos doce minutos de rápido descenso, y a unos 500 m. del río." (1) "


(1) Publicació del Museu Municipal del Puig Castelar. Santa Coloma de Gramenet any 1981 , autors: Jorge L. de la Pinta Rodríguez i Jaime Rio Miranda Alcón.