30 d’agost 2009

HOSTAL DE SANS (S.XIII)


Ubicada al lloc conegut com Sot del Llagat i reconstruïda l’any 1809 després de ser cremada pels francesos, aquesta masia fou hostal durant bastant segles ja que estava situada al peu del camí d’Egara, abans anomenat Via Profana.


L’any 1865, en construir-se el ferrocarril de Barcelona a Saragossa, el camí d’Egara fou desplaçat i convertit en carretera de Montcada a Terrassa cap al conegut pas de la Pega. Ell nom de l’Hostal de Sans li ve donat per estar enclavada entre tres ermites: la de Sant Iscle, la del Turó i la de Santa Victòria de les Feixes.

26 d’agost 2009

UNA OPINIÓ SOBRE LA: "INICIATIVA MUNICIPAL PER RECUPERAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA"



Independentment d’allò que té pensada realitzar la “Iniciativa Municipal” per recuperar la memòria històrica de Monctada. Crec honestament que en llegir la proposta i que publica la web municipal, s’està equivocant, doncs, a banda de creure fermament que primer el que cal fer abans de posar-se en marxa aquesta “iniciativa”, ha de tenir un començament intel·ligent, com es posar en primer lloc els papers de l’arxiu municipal en ordre. Desprès i és una iniciativa que apunto, seria important publicar per exemple tota les lleves o “reemplaços” dels veïns locals mobilitzats i que van ser destinats a diferents llocs: fronts de guerra, etc. on crec que hi van morir molts. De fet l’idea és de partir d’un punt real de la nostra realitat històrica, com per exemple: quants van anar al front i quants no van tornar....A partir d’aquesta publicitat, els familiars, en veure la serietat de l’iniciativa, s’ho miraran amb més confiança, els quals convidarem perquè parlin d’una vegada. Per contra no podem convertir aquest treball en unes quantes reunions entre grups de gent gran –que amb tots els meus respectes, - és possible que expliquen la seva pròpia experiència des d'allà on la van viure molts no hi eren a Montcada, perquè no havien encara vingut a viure-hi. Cal que siguin la gent o els familiars locals que hagin estat testimonis o coneixedors d’aquest drama que van viure.


Crec que hem de ser rigorosos amb els fets i reconstruir la història entre aquells que encara poden ser vius o bé llurs familiars puguin dir-nos coses que no ho sabrem mai si no som capaços d’incidir de una manera eficaç i motivadora la posta en marxa de l’iniciativa per recuperar la nostra història, encara que penso, i ho manifesto una altra vegada arriba amb massa endarreriment, i per què ho dic això?, doncs, perquè molts pobles de Catalunya ja han fet aquests deures i per cert en alguns casos de manera impecable, investigadora i objectiva.


No es tracta en principi, de preocupar-se de recollir un material més o menys trascendents sobre els fets i les realitats viscudes sobre la Guerra Civil. És tracta de construir la història per fer un veritable llibre històric que reculli tot allò que un vídeo o una mena de reportatge gràfic no es capaç de fer-ho amb l’extensió d’un llibre, i el més important, des la vesant local, des de Montcada i Reixac.


Per finalitzar i no vull ofendre a ningú, aquesta comissió de la memòria històrica, crec que ha de ser conduïda no per dinamitzadors culturals, etc., sinó per un equipo de persones amb bons coneixements històrics o bé, seria lo ideal, amb historiadors locals, i per descomptat amb la col·laboració i la voluntat perquè el mal endreçat i mal classificat arxiu municipal “es posi les piles” i hagi la voluntat política de començar les coses per les fonts escrites, i aquestes com ja he volgut explicar més endavant, amb les fonts orals que puguin, encara, estar vives. Hem arribat a misses dites, es veritat, però més val tard que mai, encara que caldrà fer-ne bé la feina.

Això pot comportar una feixuga feina però si es comença des de bon prinicipi amb les coses clares, potser que la feina sigui més llevadora i engrescadora per a tothom.


Imatge de la dreta (Camió de la CNT de "Moncada" a punt de marxar cap el front d'Aragó (Saragossa) amb la Columna Durruti, estiu any 1937) Autor desconegut: Fons fotogràfic R.Ramos

(imatge de l'esquerra : carrer Major a prop de la Torre Vila, hivern 1936 o 1937 ?) (C) ricard ramos jiménez


Ricard Ramos




22 d’agost 2009

OPINIONS...SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA


Paraules d'Almudena Grandes “A los pies de Benito Pérez Galdós”
(Diario WEB.Publico.es 22/08/2009)

Recuperar la memoria

[...] "España es un país anormal en el siglo XX: fuimos los más modernos del mundo en los 30 primeros años del XX, los más antiguos en los siguientes 40 y ahora vivimos en los mundos de Yupi. De la extrema pobreza se pasó a una generación de gente sumisa que aceptaba cualquier cosa y de ahí a la borrachera de la libertad y de la opulencia económica. Ahora, la cuarta generación está pagando el precio de la desorientación", para confirmar los profundos desajustes de identidad.

Es la falta de reflexión el mayor de nuestros problemas, porque "no hemos querido mirarnos al espejo". Si lo hubiéramos hecho cree Almudena Grandes que habríamos aceptado un pasado. "Mientras oficialmente se siga sin aceptar cuál ha sido la evolución histórica de este país, los españoles seguirán sin saber en qué país viven". Quiere dejar de estar al margen de su Historia para recuperar la memoria y dar a conocer nuestra tradición democrática. "Es importante para saber que la Segunda República fue un experimento democrático antes de la Guerra que funcionó, y que esta democracia en la que vivimos no se ha querido vincular a aquella"

UNA BONICA FOTO

Fotografia de: fotoblog.juanma.com.es



Una magnifica perspectiva des de Puig Castellar, al fons la nostra malmesa "icona"...El Turó!!!


per veure la imatge més gran clica sobre la mateixa.

17 d’agost 2009

RECUPEREM LA MEMÒRIA HISTÒRICA...


Una inèdita fotografia època d’hivern de l’any 1936 o bé el 37 ? (Guerra Civil) al carrer Major de Montcada, a prop de la Torre Vila. Un dels cartells enganxats a les parets (ho hem destacat amb color groc) i que era penjant amb uns altres de propaganda antifeixista i que el reproduïm a l'esquerra.





Algú dels veïns/nes veterans recorden l'escena? Què estava passant?

Esperem les vostres respostes. Gràcies



Fons documental R.Ramos

04 d’agost 2009

UNA SIMBOLOGIA DE SEGLES, AVUI DESAPAREGUDA



Aquest "goig de la verge" dedicada a la Mare de Déu del Turó, podem observar una clara simbologia que hi ha a la imatge, concretament la figura del nen Jesús, (hi porta a la mà esquerra un vaixell), la qual cosa demostra allò que us deia en un treball publicat a “Quaderns” (núm. 1), sobre aquesta icona vallesana. Aquest detall iconogràfic fa pensar, encara més, en la fervorosa advocació dels mariners envers a la imatge, que també era anomenada, com:


"NOSTRA SENYORA DE MONTCADA" PATRONA DEL VALLÈS, LA COSTA I EL PLA DE BARCELONA"


Era, doncs, una veneració molt sentida i seguida per gent de la mar.

Una imatge estava en una capelleta a dalt de la porta de la Boqueria. Amades, el nostre venerable i admirat costumista, ja feina menció que aquesta i la del Turó de Montcada eren com dues germanes. Un cop l’any els pescadors del Raval de Barcelona la portaven en processó al Turó i feien d’aquesta trobada de ambdues icones, un costum ancestral i que es perd en la llarga nit del temps. El Turó, les seves coves prehistòriques i estudiades per diferents autoritats de l’època (segle XIX) i l’assentament ibèric, fan abocar-nos en una més que segura possibilitat que el nostre malmès turó, fos un lloc especialment de devoció pagana.

També, i ja és ben curiós allò que he trobat en una antiga publicació de Barcelona, i que que diu entre altres coses, textualment això:

De lo dicho, por información de las Historias antecedentes, solo pueden convencer, que los Indigetas Españoles, permitieron, que à Osiris, que se fingia Jupiter Sol, se le dedicasen Aras en Montjuich; y despues a su mujer Isis, en Moncada, à Venus en Vendrell; y a Marte Oron, en Martorell y a la Minerva en Pallas “ (1)

(1) “Diario Curioso, historico, erudito y comercial Publico y Economico... que con real Privilegio, ofrece al publico de esta ciudad y principado de Cataluña”)

(1) Arxiu d’història de Barcelona. Revistes i diaris antics. Any 1762 Barcelona.

Ricard Ramos