30 de novembre 2009

EL BAGUL DELS RECORDS...


Abans, el nostre poble era conegut entre altres coses, per la bondat i qualitat de les seves aigües. Ara les coses han canviat i Montcada, és més coneguda pels seus “embussos” de carretera, accidents de circulació, la pol·lució atmosfèrica, agreujada per la densa circulació de vehicles i també, tot s’ha de dir, per aquelles canonades de pols que allibera “ACCIDENTALMENT” la veterana cimentera.

La imatge que hem penjat més amunt va ser publicada a diferents medis de comunicació local de l'època, principalment de Barcelona i rodalies. Va tenir l'origen publicitari sobre l’any 1884. L’aigua d’aquesta fontana ferruginosa, era molt famosa i les seves aigües eren apreciades per una nombrosa clientela, més concretament, per aquell sector de gent benestant i barcelonina que vivia a banda dreta de l'eixample.

Joan Amades, escriu en el seu Costumari tot referint-se a la font del Ferro que l'aigua era traginada a Barcelona en grossos càntirs de terrissa dins les sàrries portades per burrets adornats amb branques d'arboç , de les quals penjaven les cireretes d'aquest arbust que la canalla mirava encuriosida. L'aigua, que es venia a cinc cèntims el got, era pregonada pel baladrer amb el crit "d'Aigua de la Font de Ferro, noies!! (1)


1) "Quaderns" any 2002 núm. 4 "L'Aigua de Montcada" per J. Bertran i Elena)


26 de novembre 2009

ESGLÉSIA DE REIXAC



Dibuix d'en A. Saurí Sirés (Barcelona) any 1925

[...] "Església de Sant Pere de Reixac fou consagrada el dia 5 de les kalendes de gener, de l'any 18 del rei Enric, o sia, el 27 de desembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1049, per Gislabert, bisbe de Barcelona (1).

En els segles x i xi Reixac tenia els noms de Pasturans í Porcià; més tard adquirí el nom que avui porta. De la primitiva església es té noticia, com existent, en 992, i hi ha, un l'altar de Sant Pere o major, els dedicats a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Apòstol.En 1028 consta com a parroquia.

En l'escriptura de consagració, de l'esmentat any 1049, es fixen els termes parroquials. Per l'interès que té el conèixer les primitives particularitats topogràfiques de la rodalia de Reixac, a continuació consignem quins foren els límits d'aquesta:

A Llevant, des de la Pedra Roja fins a la serra de Canyet; d'aquí, al puig Castellar i riu Besós. A Migjorn, comença al riu Besós, va de dret pel riu Ripollet i, tot passant per davant de l'església de Sant Esteve, segueix a la carretera que va de Roma a Espanya (sic); a Ponent, amb la mateixa carretera, va cap al torrent de Canalies,passa per la serra de Santa Perpètua fins a Parets Delgades; d'aquí,pel riu Besós, es dirigeix a la vall de Forn í acaba a la Pedra Roja. "

(Imatge de l'esquerra retaule àntic de Reixac segons postal de Fototipia Thomas Barcelona)
Aquest retaule del segle XV, més un altre, són obra de l'artista Rafael Vergós, es conserven, per sort, al Museu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona)


[...]"El 14 d'octubre de 1171, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, cedí a la Canònica d'aquesta ciutat la parròquia de Reixac, que fou aleshores de Patronat del Capítol Catedral, corresponent a l'administració o pavordia del mes d'abril, fins a l'any 1581 en qué Gregori XIII uní l'església de Reixac al monestir de Sant Jeroni de la vall de Betlem o de la Murtra(2). En 1778, el bisbe Climent erigí en Vicaria perpètua (Rector) la parròquia de Reixac, i la tragué del domini dels frares de Sant Jeroni de la Murtra; i en 1876 passà a ésser, com avui, Tenèncía de la parròquia de Montcada.
La parroquial de Reixac havia tingut dos títols beneficials: l'un, fundat en 1309 per Ramon Riera, canonge de Barcelona, a l'altar de Sant Joan; era el presentador el propietari del mas Riera de Reixac, avui can Fontanet; i, l'altre, del 1379, sota l'advocació de Santa María, fundat per Pere Riera, hostaler de la pobla nova de Montcada (3).—P. C. i G. "

(A banda dreta, imatge antiga de la Mare de Déu de Reixac, segons una Fototipia Thomas - Barcelona) En aquesta imatge podem observar que la mà esquerra d'aquesta Mare de Déu, subjecta "una pera" (?¿ simbologia de Sant "Pere")Per veure les imatges més grans "cliqueu" sobre les mateixes.


(1) Speculum Decanatus Vallensis, p. 367 i següents (Arxiu de la Catedral de Barcelona).
(2) Arxiu Cúria Ecles. de Barcelona Vol. VII. Dotaliarum.288.- idem. Lib. I Antinquit.doc 436, fol. 165
(3) ( Les indicacions necessàries per a aquestes notes, les devem al Rvnd. Dr. Josep Mas,domer i oficial de l'Arxiu de la Seu.
(Dades i text principal segons una publicació del Centre Excursionista de Catalunya del mes de desembre de 1932 titulat: "Campanar de l'església de Sant Pere de Reixac")









16 de novembre 2009

VELLES IMATGES DE LA MONTCADA D'AHIR...





















Fotografies de l'any 1920 (més o menys). Una tartana i uns personatges desconeguts sobre un "sec" riu Besòs, l'altra, una foto de grup amb la mateixa tartana . Coneixeu alguna de les persones que surten a la foto?

(foto:autor desconegut: fons R.R.J)


14 de novembre 2009

CURIOSITATS...LA PRIMERA XARXA TELEFÒNICA, ENTRE BARCELONA I MONTCADA

"Lo Catalanista" setmanari - 1 d'agost de 1891)
L'any 1891, segons una publicació de l'època, es va posar en marxa la primera línia telefònica entre Barcelona i Montcada.



(model telefònic Ericcson 1895)













08 de novembre 2009

Una excursió nocturna al Turó de Montcada realitzada per l'ORFEÓ CATALÀ



Una excursió nocturna al Turó de Montcada realitzada l’any 1893 per membres de l’Orfeó Català. (revista Metralla núm. 12 de 3 de maig de 1907, pàgina 2)
Transcripció literal.


“Millet intim”



[...] “Recordo que’l dia 8 de Juliol de 1893 varem sortir de Barcelona a les 11 de la nit per anar a fer una excursió al turó de Moncada i passar l’endemá tot el dia pels entorns de dit poble.

A nostre local del carrer de Cambis Nous (1) ens reunirem divuit o vint companys choristes i algun de protector i junt ab nostres mestres marxarem a peu cap a S. Andreu i Moncada.

La nit era serena i ab una lluna espléndida: per sort passat S. Andreu, en un lloch que la carretera passa paralela ab la via del ferro-carril del Nort, nostre benvolgut mestre Millet tingué l’ocurrencia de fer-nos cantar varis acorts musicals fent servir per pentágrama els fils-ferros del telegraf i per notes el disc de l’argentina lluna, teninnos que colocar nostraltres l’un més lluny i l’altre més aprop de la via, perqué aixis la lluna mirada a través dels fils-ferros, per un era un “la”, pels altres un “mí”, per altres un “do”, etc., i aixis anavem cantant i fentse’l camí més distret i alegre.

(Un dibuix del Castell de Montcada realitzat per: Eudald Canibell, bibliòfil i dibuixant trobat a l'Arxiu d'Història de Barcelona, durant una recerca d'arxius realitzat per Josep Bacardit i Ricard Ramos)

A les 4 del matí arrivarem dalt del castell de Moncada i ens hi estárem una bella estona resseguint aquells murs tots ells mitj enderrocats i per cert qu’en un pany de paret del interior, hi vareig dibuixar l’escut de Catalunya ab un sol sortint del mar, i a sota la següent llegenda: “ Orfeó Catalá dia 9 de Juliol de 1893 a les 4 del matí”.

Desde allí dalt vegérem la sortida del sol mentres nosaltres cantavem cansons populars catalanes.

Després devállarem montanya avall i anárem a fruir l’ombra de les salzeredes que hi han al costat del riu Besós i allí asseguts pels sorrals de vora el ríu anavem refilant nostres bells cants, com els aucells del bosc.

Cap allá les dotze del matí ens acostárem a la casa aont teniam de dinar que fou la caseta del guarda de la font d’aigua de Moncada, lloc molt frescal i pintoresc al estiu; com el dinar encara no estava a punt ens posaárem a jugar fet i amagat, i encara recordo quan li tocava amagá al mestre Millet sempre tenia la deria de volguerme agafar a mi, pro com que jo tenia bones cames, el feia bavejar sens que mai ma pogués agafar.

El dinar fos un dinar de vera germanor i companyerisme i un cop acabat brindarem pel progrés i engrandiment del nostre Orfeó i de nostra patria catalana: poc podiem somniar alesores que nostra aimada entitat arrivés ab tants pocs anys a casa própia, després d’esser tan llorejada lo mateix dintre de Catalunya com en terres estrangeres.

Cap allá a mitja tarda, anárem a Moncada per agafar el tren, tots menys en Lluís Millet i Francesc Millet, el seu estimat cosí. Ells dos volguren marxar a peu, i pocs moments després els vagérem empendrer la marxa pel ríu Besós avall fins que varem perdreis de vista...[...]

Signa el final d’aquest relat, en...[...] “Francesc Lleyxá” “Chorista del Orfeó Catalá”.

(1)Nota aclaridora: vol dir Carrer Canvis Nous (barri de la Ribera)

Per entre collades de la Trinitat i de Montcada....


LA VINYA MORTA

H
em recollit una descripció de les nostres vinyes i del nostre paisatge vallesà, d'una vella publicació de l'any 1907, sobre aquelles nombroses plantacio
ns de ceps i grans extensions d’horta.

A l'esquerra, imatge d'un vell
veremador del camp vallesà, probablement de Montcada, en època de verema, abans que arribés a Catalunya la temuda i devastadora fil.loxera l’any 1879, al Vallès i el Maresme l’any 1883.



(per poder veure la imatge més gran i poder-la llegir, cal "clicar" sobre la mateixa).




Ricard Ramos Jiménez

04 de novembre 2009

EL BAGUL DELS RECORDS



Aquesta imatge pertany a un vell clixé de vidre d'autor desconegut, foto realitzada sobre l'any 1920 a l'estació de Montcada. El tren, aturat, direcció Barcelona i procedent de Granollers.


Per veure i guadir d'aquesta imatge, cal que "cliqueu", com sempre, sobre la mateixa.
A reveure!


Imatge: fons fotogràfic R.Ramos