08 de novembre 2009

Una excursió nocturna al Turó de Montcada realitzada per l'ORFEÓ CATALÀ



Una excursió nocturna al Turó de Montcada realitzada l’any 1893 per membres de l’Orfeó Català. (revista Metralla núm. 12 de 3 de maig de 1907, pàgina 2)
Transcripció literal.


“Millet intim”



[...] “Recordo que’l dia 8 de Juliol de 1893 varem sortir de Barcelona a les 11 de la nit per anar a fer una excursió al turó de Moncada i passar l’endemá tot el dia pels entorns de dit poble.

A nostre local del carrer de Cambis Nous (1) ens reunirem divuit o vint companys choristes i algun de protector i junt ab nostres mestres marxarem a peu cap a S. Andreu i Moncada.

La nit era serena i ab una lluna espléndida: per sort passat S. Andreu, en un lloch que la carretera passa paralela ab la via del ferro-carril del Nort, nostre benvolgut mestre Millet tingué l’ocurrencia de fer-nos cantar varis acorts musicals fent servir per pentágrama els fils-ferros del telegraf i per notes el disc de l’argentina lluna, teninnos que colocar nostraltres l’un més lluny i l’altre més aprop de la via, perqué aixis la lluna mirada a través dels fils-ferros, per un era un “la”, pels altres un “mí”, per altres un “do”, etc., i aixis anavem cantant i fentse’l camí més distret i alegre.

(Un dibuix del Castell de Montcada realitzat per: Eudald Canibell, bibliòfil i dibuixant trobat a l'Arxiu d'Història de Barcelona, durant una recerca d'arxius realitzat per Josep Bacardit i Ricard Ramos)

A les 4 del matí arrivarem dalt del castell de Moncada i ens hi estárem una bella estona resseguint aquells murs tots ells mitj enderrocats i per cert qu’en un pany de paret del interior, hi vareig dibuixar l’escut de Catalunya ab un sol sortint del mar, i a sota la següent llegenda: “ Orfeó Catalá dia 9 de Juliol de 1893 a les 4 del matí”.

Desde allí dalt vegérem la sortida del sol mentres nosaltres cantavem cansons populars catalanes.

Després devállarem montanya avall i anárem a fruir l’ombra de les salzeredes que hi han al costat del riu Besós i allí asseguts pels sorrals de vora el ríu anavem refilant nostres bells cants, com els aucells del bosc.

Cap allá les dotze del matí ens acostárem a la casa aont teniam de dinar que fou la caseta del guarda de la font d’aigua de Moncada, lloc molt frescal i pintoresc al estiu; com el dinar encara no estava a punt ens posaárem a jugar fet i amagat, i encara recordo quan li tocava amagá al mestre Millet sempre tenia la deria de volguerme agafar a mi, pro com que jo tenia bones cames, el feia bavejar sens que mai ma pogués agafar.

El dinar fos un dinar de vera germanor i companyerisme i un cop acabat brindarem pel progrés i engrandiment del nostre Orfeó i de nostra patria catalana: poc podiem somniar alesores que nostra aimada entitat arrivés ab tants pocs anys a casa própia, després d’esser tan llorejada lo mateix dintre de Catalunya com en terres estrangeres.

Cap allá a mitja tarda, anárem a Moncada per agafar el tren, tots menys en Lluís Millet i Francesc Millet, el seu estimat cosí. Ells dos volguren marxar a peu, i pocs moments després els vagérem empendrer la marxa pel ríu Besós avall fins que varem perdreis de vista...[...]

Signa el final d’aquest relat, en...[...] “Francesc Lleyxá” “Chorista del Orfeó Catalá”.

(1)Nota aclaridora: vol dir Carrer Canvis Nous (barri de la Ribera)