22 de maig 2010

LA TORRE VILLA ÁNGELES O MÉS CONEGUDA COM LA TORRE DEL RELLOTGER














Aquestes dues imatges tenen una diferència d'uns 35 anys.
A l'esquerra apareix l'entrada de la torre "Villa Ángeles" situada al carrer Colon. Foto realitzada l''any 1920. El propietari o propietaris de dita torre, (construida l'any 1886), era d'una família estiuejant de Barcelona, encara que, desconeixem fins ara els seus noms.

Per contra, la imatge de la banda dreta, feta sobre l'any 1955 a la mateixa entrada de l'esmentada torre, era ocupada per una família d'origen alemany, on el cap de familía es deia Rodolfo Hübner, la seva esposa Rosa i quatre fills (son els que hi surten a la foto). Aquest va residir a la nostra població "molts anys", segons un document que hem trobat a l'arxiu municipal i que diu textualmente, entre altres coses, el següent:

[...]"El infraescrito D. Alberto Riera Rusinés, Alcalde-presidente del Ayuntamiento de Moncada y Reixach, provincia de Barcelona, por el presente HAGO CONSTAR:

Que D. RODOLFO HUBNER, de nacionalidad alemana, reside en esta localidad, desde hace muchos años, en la cual estableció la industria de montaje de relojería e importación de piezas para la indicada industria, de la que fué desposeido cuando el Glorioso Alzamiento Nacional, durante la cual se incorporó voluntario como combatiente en la Legión CONDOR, en la cual alcanzó el grado de Capitán. Al terminarse la Cruzada Española trasladose a Alemania combatiendo en el frente de Rusia, hasta el final de la Guerra.... [...] etc. etc,....Moncada y Reixach a treinta de agosto de mil nuevecientos cincuenta y dos"
Firmado: Alberto Riera Rusiñés"



(foto, de l''esquerra: arxiu R. Ramos; a la dreta, foto publicada a "l'Abans" )

16 de maig 2010

FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO


Un històric record: El dia que es volia suprimir la Festa Major del Mas Rampinyo.

Va ser un 15 de març de 1973. Els Ajuntaments eren presidits per una persona designada des del Govern Civil, de Barcelona, els regidors sortien escollits d’unes tries que s'anomenaven d’aquesta manera: “ Tercio Familiar” , “Sindicatos del Regimen” i el “Tercio Corporativo”. Un temps on el regim i el seu “ atado y bien atado” volia aparentar que “los concejales” dels Ajuntaments eren escollits a través d’unes eleccions “sui generis” , però què en realitat no feien altra cosa que mantenir el sistema imperant: “cambiar para no cambiar”

El Consistori de l’Ajuntament de Montcada i Reixac era presidit per Francesc Lasús Marsà i format pels regidors: Eduard Vilar Casanovas, Francesc Mollet Casanovas, Josep Pont Viñals, Andreu Conesa Flores, Jaume Riera Bley, Albert Riera Rusinés, Antoni Plazas Martínez, Marcel Jove Soteras, Josep Diaz Gonzalez i Jaume Salvatella Costa, els quals havien decidit unificar totes les festes majors o festes de barri i que no paraven d’augmentar.

Ja feia anys que la idea de retallar tantes festes rondava pel cap dels responsables de l’Ajuntament i aquell any es va voler posar fi a totes amb la intenció d’unificar-les en una única Festa Major. Montcada tenia una població de més de 20.000 habitants i les barriades que es van configurar s’havien consolidat.

A fi de donar exemple, van pensar els responsables del consistori montcadenc, que la millor manera era començar per la que tenia més tradició i més arrelada, com era i és, la barriada de Mas Rampinyo que feia més de 100 anys que la celebraven.

La queixa no va tardar en arribar al Consistori. Una instància adreçada a l’alcalde de Montcada Sr. Francesc Lasús Marsà i encapçalada per Miquel Escrigas Cruset (veí de Mas Rampinyo) acompanyada amb desenes de signatures de veïns del barri, entre les que hi figuraven tots els comerços i les Industries de la zona.

La instància que mantenia la redacció i les formes habituals alhora d'adreçar-se a les autoritats del Règim, no deixava de ser una forta critica a una decisió que es prenia d’esquenes a la població, i que en aquells temps ja es començava a qüestionar algunes decisions (sobre tot en el tema festiu) que s’entenien com un: ”ordeno y mando”.

Van raonar la protesta des de diferents vessants entre altres, destaquem algunes:La instància comença queixant-se per què s’ha tardat tant a notificar aquesta decisió?, ja que ara no els hi quedava temps per anar al Tribunal de la Sala del Contenciós, i continuava dient això:

[...] “És evident que tothom de la barriada vol que se celebri la Festa Major, i ningú pot arribar a comprendre els motius que poden existir, perquè de cop i volta es trenqui una tradició tan profundament arrelada" [...]“no té cabuda en els nostres cervells que l’expressió d’alegria i festa realitzada de forma sana, sigui aturada sense una explicació que convenci i només perquè l’Ajuntament així o vol” [...]“ els perjudicis de tot tipus poden ser enormes, entre altres els econòmics de la gent que treballa i es guanya la vida i que vols gastar-se els seus diners com, quan i on li convingui” [...]"com es pot explicar als nens i jovent que aquest any no hi haurà “caballitos o autos de choque? ", es pot imaginar un la contestació quan se’ls digui que això és, perquè les autoritats així ho volen” [...] “faci l’Ajuntament la prova i ho comprovarà [...]“l’excusa donada per unificar no és de rebut ja que cada barriada té una idiosincràsia diferent i la de Mas Rampinyo té la seva pròpia i definida personalitat” [...] “el que es vol fer ara ja s’ha repetit alguna que altra vegada i convé recordar als components més joves de l’Ajuntament que en temps de la República (una picabaralla entre dretes i esquerres) ja volia fer el mateix i va tenir que intervenir un Diputat per a donar el permís definitiu, aquelles “rencillas” polítiques no tenen cabuda en els nostres dies, on les directrius que emanen del nostre “Regim“ no s’oposen a la conservació de les tradicions i la celebració de festes populars” [...]” en definitiva, entenem que el que importa de veritat és la unificació del Municipi (s’ha d’entendre com l’objectiu polític) , cosa que no es pot aconseguir d'aquesta forma a través de la unificació de les Festes Majors, doncs, darrera d’aquesta grandiloqüent paraula s’amaga allò que en realitat es vol fer: una prohibició. En lloc d’unificar el que es farà, es dividír” [...]“Sol·licitem que es reconsideri la decisió i es digni concedir el permís per poder celebrar la nostra Festa Major els propers dies 28,29, 30 d’abril i 1 de maig a la S.B.R La Unió com responsable de la seva organització.”

Aquesta instància va produir un llarg debat, tant a favor com en contra per donar el permís. Recordem com va ser la votació d’aquella discussió:

A favor de donar permís (o sigui celebrar la Festa Major de Mas Rampinyo) els regidors: Eduard Vilar Casanovas, Francesc Mollet Casanovas, Marcel Jove Soteras i Antoni Plazas Martínez = 4 vots. El regidor Josep Pont Viñals (veí de la barriada) no podia votar ja que era un dels que encapçalava la llista de la instància i per tant era partidari de celebrar la festa.
En contra els regidors: Andreu Conesa Flores, Jaume Salvatella Costa, Albert Riera Rusinés i Jaume Riera Bley = 4

El resultat era un empat en el moment que va arribar el regidor Josep Diaz González que fins alhora no s’havia incorporat al Ple. Informat per la resta de regidors va decidir votar en contra, per tant, per 5 vots a 4 es negava l’autorització de la celebració de la Festa Major de Mas Rampinyo.
El resultat era clar, però al mateix temps ningú dels regidors volia passar a la història com el botxí que trencava una tradició centenària. La qual cosa va fer que l’Alcalde Francesc Lasús Marsà (es va abstenir de participar en el debat) es manifestés sobre el cas , amb l’ajut del secretari de l’Ajuntament (en aquells moments el Sr. Amadeu Amenós) es va decidir que aquesta votació s’hauria d’entendre en el sentit de voler mantenir l’esperit de l’acord d’unificar les Festes Majors però que en aquest cas, per no causar danys econòmics i tenint en compte el poc temps que resta (la festa Major de Mas Rampinyo ja s’estava organitzant) va decidir com mesura excepcional autoritzar que la S.B.R La Unió pogués organitzar la festa programada.

La queixa dels veïns sembla que va espantar a les autoritats d’aquella època i el que en un principi seria només i excepcionalment per aquell any va quedar oblidat per sempre més, és a dir: que de la prohibició de la Festa Major de Mas Rampinyo i la d’altres barriades no se’n va tornar a parlar mai més.(L'Envelat: un dels protagonistes més emblemàtics durant les festes d'aquest estimat barri. La fotografia (anys 90) es obra d'un veí de socarrel i amic nostre, en Fidel Casajuana. Una de les moltes fotografies publicades del seu llibre: " Mas Rampinyo - sentiment de poble". Un llibre que recomanem.



Josep Bacardit Sanllehi



(imatges (arxiu R.Ramos): antics programes de Festa Major any 1928 i any 1941; fotografia d'un dels diversos grups del " Ball de gitanes" de La Unió, famosos arreu del Vallès i del món...)

PD/ per veure les imatges més grans "clica" sobre les mateixes.

12 de maig 2010

EL BAGUL DELS RECORDS

"TEATRE COLON" DISSABTE 22 DE DESEMBRE DE 1951 NIT a les 10...

Una obra de Teatre organitzada i realitzada a l'Associació Benefica Instructiva (ABI). L'obra del mestre Eduard Marquina: "Era una vez en Bagdad...", interpretada entre altres actors per: Juan Dalmau, Eva Cohn-Vossen, Juan Subatella, Enric Dalmau, Joaquin Calduch, Teresa Rosell, etc. etc. Apuntador Carlos Vilalta... tramoya, Lluís Cunill, etc.


(Per veure la imatge més gran cal "clicar" sobre la mateixa)

La Façana de Santa Engràcia

Aquest dibuix pertany a la façana de l'Església Parroquial de Santa Engràcia, projecte i execució realitzat per l'arquitecte municipal de Montcada senyor Joan B. Serra i Martínez. Església que finalment va ser acabada i inaugurada l'any 1928. (1)

Es va creure, equivocadament, durant molts anys, que aquesta església parroquial havia estat realitzada plenament per un il.lustre arquitecte: Enric Sagnier. Aquest temple, certament ho va començar a fer sobre l'any 1887 en Sagnier, al menys una part important del mateix (3/4) de la nau principal. Desprès d'uns anys, entre dificultats econòmiques per recaptar fons necessaris per finançar les obres, i per altra banda les desavinences de l'arquitecte amb l'església per l'amenaça de la desaparició del Santuari de la Mare de Turó, va desistir Sagnier per continuar amb la construcció de Santa Engràcia. Punt on el rector de Montcada mossèn Rovira, escriu una carta al seu bisbe (l'any 1927) per cercar un nou arquitecte amb un altre projecte per acabar allò on ho havia deixat en Sagnier.

(imatge: arquitecte Joan B. Serra, anys 60)







(1) Del Llibre. " La Mare de Déu...del Ciment ?. Editat per la FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA. Autors Josep Bacardit Sanllehí i Ricard Ramos Jiménez.