23 de juliol 2010

EL NOSTRE PATRIMONI

HI HA VOLUNTAT POLÍTICA PER QUÈ EXISTEIXI EL CATÀLEG DEL NOSTRE PATRIMONI?

QUÈ SE’N HA FET DEL CATÀLEG QUE ES VA PRESENTAR L’ANY 2001?


És una pregunta que de moment no té resposta.

Mentrestant, a l’espera de la mateixa, mica en mica ens anem “polint” el nostre Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental que ens queda.

Van passant els anys i sembla que malgrat promeses electorals i treballs que s’han fet sobre la matèria, no acaba de reeixir.

Sembla que la política urbanística emprada per l’Ajuntament de Montcada en aquestes darreres dècades, és el principal escull que fa que mai s’acabi d’aprovar definitivament.
S’han fet moltes preguntes sobre el tema, tant en els Plens Municipals com escrits enviats a diferents mitjans de comunicació. De moment tot es manté aturat, i el catàleg dorm i badalla en algun calaix de l’Ajuntament.

Creiem que ja comença a ser l’hora, perquè d’una vegada per totes el nostre poble pogués disposar d'un Catàleg que indiques ben clarament, quins sons els elements que cal conservar i que tothom hauria de conèixer i saber a què atenir-se. Deixem, doncs, d’una vegada per tot aquest obscurantisme que s’amaga darrera d’aquesta qüestió. Obscurantisme que és confirma cada dia més. En realitat no deixa de ser la defensa d’uns interessos de particulars (sobre tot del món immobiliari) per sobre de l’interès general, norma que haurien de seguir sempre els nostres representants polítics.

(foto: Cerveseria del carrer Montiu)

El fet puntual que en alguns casos s’hagi actuat i seguit una actuació correcta, com per exemple la rehabilitació de la Casa de les Aigües a Can Sant Joan, i un altre, encara que més qüestionable, va ser l’operació de canvi de cromos dels terrenys de l’antiga cerveseria del carrer Montiu, no treu ni compensa l’abandó que ha experimentat el nostre patrimoni, el qual s’hauria d’haver conservat en aquests darrers anys.

Convé que fem memòria. Per ajudar-vos, us donem a continuació una sèrie de dades cronològiques:
Arranquem de lluny amb algun exemple significatiu que ens demostra que quan topa l’interès del curt termini amb l’interès cultural, ja sabem qui hi surt perdent.

(Foto dreta: Torre Bombita)

HOSTAL SANS:
Any 1991: L’Ajuntament de Montcada sol·licita dins del P.U.O.S.C (Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya) dels anys 1992-1994, la subvenció de 37 milions de PTA per a condicionar l’Hostal Sans (que en aquells dies semblava que es volia destinar a un centre cultural). La Generalitat va atorgar la quantitat de 18 milions de PTA.
Any 1994: El Ple de l’Ajuntament va aprovar el projecte Centre Activitats Hostal Sans. Projecte, que la veritat sigui dita, recorda molt poca gent.
Any 1994 : L’Ajuntament congela aquest projecte, ja que la Tresoreria Municipal necessitava els diners per pagar un altre projecte de més envergadura: La construcció del Nou Ajuntament a l’Av. de la Unitat. La Generalitat va acceptar el canvi. És a partir d’aquesta data que el destí de Can Sans queda definitivament sentenciat i condemnat a una gradual degradació.

(foto: Can Sans)

EL CATÀLEG:

Any 1995: La preocupació per la degradació del nostre Patrimoni era una constant electoral. L’Ajuntament va aprovar els actes preparatius del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Paisatgístic, el qual suspèn per un any l’atorgament de llicències d’enderrocament de les edificacions, incloses en l’avenç de catàleg. La intenció que semblava bona, topa amb la manca de diners per poder fer front aquest ambiciós projecte.
Fem unes preguntes per si algú ens les pot contestar:
Algú coneix o va veure què es proposava en aquest avenç de catàleg? Algú sap a on es conserva aquest document?

Any 1998: L’Ajuntament aprofita el P.C.A.L. (Pla de Cooperació i Assistència Local de la Diputació de Barcelona) del bienni 1998-99 i sol·licita que s’inclogui per realitzar el Catàleg i Pla Especial Protecció Patrimoni de Montcada. La Diputació concedeix 4 milions PTA per fer aquest treball.

Anys 1999-2001: Sota la direcció de Raquel Lacuesta (Servei Patrimoni Local de la Diputació), l'historiador local Jaume Alcàazar i l’arquitecte Josep Lluís Gorina realitzen un impressionant treball de camp a Montcada i Reixac, treball que dura dos anys, consistent en repassar carrer a carrer, masia a masia i comprovar tot allò que era o tenia valor per considerar-lo digne de conservar-lo.

(foto: Torre dels Frares)

Anys 2002-2003: El treball es presenta al nostre Ajuntament amb presència del Diputat Sr. Laboria (PSC) . Son aproximadament 150 el número d’edificis o materials artístics que s’inventarien, dels quals, aproximadament, uns 80 es consideren d’important valor a conservar. El Catàleg també proposa la forma que cal actuar per aconseguir l’objectiu proposat en l’estudi.

25/10/2002: El Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Catàleg i seguint el tràmit obligatori s’envia a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació definitiva. L’Alcalde Cèsar Arrizabalaga manifesta públicament, això: “ Aquest Catàleg serà una eina d’importantíssima utilitat ja que tots tindrem clar el que s’ha de fer a partir d’ara”.

1/4/2003: Cèsar Arrizabalaga dicta un decret d’Alcaldia mitjançant el qual retira el Catàleg. Els motius eren que la Generalitat, degut a uns petits canvis normatius, recomanava que es fessin unes annexes de petita importància a fi de poder-lo aprovar definitivament. L’Alcalde es va comprometre a fer-ho.

21/7/2003: El Ple de l’Ajuntament, ratifica el decret d’Alcaldia i és torna a repetir que en poc temps quedarà solucionat el tema. Malgrat aquestes declaracions, la veritat és que a la practica el Catàleg topava plenament amb la política urbanística que es feia en aquells anys que consistia en molts casos, en operacions molt complicades i múltiples (com els afers de: Vista Rica-La Rasa, l’edifici de Font Pudenta, etc., etc.) i sigui per aquest motiu o por qualsevol altre el Catàleg va quedar hivernat, de moment, per sempre més.

(foto esquerra: Vista Rica, a la dreta: bloc Font Pudenta)


Anys 2008-2009: El regidor Climent (PSC) , es compromet a desencallar el tema. La realitat de l’any 2009 era molt diferent a la que reflectia el Catàleg a l’any 2001, calia, doncs, ser realistes i tornar a fer una revisió del que existia encara dempeus. Va sol·licitar a la Diputació l’ajuda tècnica i econòmica per poder actualitzar el Catàleg. La Diputació, d’entrada, va prometre la col·laboració, encara que no més finançaria el 50% del seu cost.

Des d'aquesta última notícia, ignorem fins ara, si s’ha fet quelcom més. El cas és que el Catàleg continua sense aprovar-se i molt ens temem que atès la crisi econòmica que ens afecta, quedi tot plegat sense fer-s'hi res, deixant-lo en mans de les circumstàncies del dia a dia, i augmentant d’aquesta manera les possibilitats de retard, abandó i oblit, factors que desgraciadament contribueixen en contra d’allò que encara tenim: el nostre ric patrimoni.

Aquesta deixadesa, perquè en el fons és això: deixadesa, ens indica que no hi ha voluntat real per agafar el toro per les banyes i posar fil a l’agulla.

O potser haurem de començar a pensar que darrera de tot això s’amaga alguna cosa més?


JOSEP BACARDIT SANLLEHÍ

RICARD RAMOS JIMÉNEZ


Juliol 2010.

17 de juliol 2010

18 DE JULIOL DE 1936

PRIMERA ACTA MUNICIPAL QUE FA REFERÈNCIA A LA REBEL.LIÓ D'UNA PART DE L'EXÈRCIT CONTRA LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

(Enric Giralt i Gasol
primera victima civil a Montcada)


Per veure les imatges més grans, cal "clicar" sobre les mateixes

(documentació: Llibres d'actas, arxiu municipal de Montcada)
(foto: recreació d'una entrada d'un refugi anti-aeri, autor desconegut)

LA HISTÒRIA ES REPETEIX...

La pancarta és de l'any 1932 o....també del 2010 ?......

(FOTO: Les Rambles l'any 1932 autor desconegut)

10 de juliol 2010

DOCUMENTS....GRATANT LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Aquest pamflet circulava per l’Espanya de l’any 1932 (època on es discutia l’Estatut de Catalunya). Vist el mateix, no hi ha dubte que anem enrere, doncs, aquest és de rabiosa actualitat.



Poques paraules per entendre de que anava aquest "vale" del Comité de Defensa de la Ciutat de Toledo (Guerra Civil del 1936).

PD/ Aquests documents ens ho ha fet arribar una bona amiga d'aquest bloc. Moltes gràcies

09 de juliol 2010

CREIXEMENT URBANÍSTIC DESAFORAT A MONTCADA I REIXAC.

Un exemple paradigmàtic: El Bosc d’en Vilaró

Montcada i Reixac a finals de la dècada dels 60 i principis dels 70 va esta sotmesa a una forta pressió urbanística. El creixement demogràfic comportava la necessitat de trobar habitatge i a conseqüència es van produir construccions fora de tot control. En un principi el que semblava una simple barraqueta per a tenir cura de l’hortet s’anava configurant com a habitatge i quan es va voler posar ordre ja s’havien consolidat les construccions.

La llista de les zones on això va passar (Can Pomada, la Zona 21 de Sta. Maria, La Muntanyeta de Can Sant Joan i el Bosc d’en Vilaró), la qual cosa demostra que alguna cosa no es va fer bé i ens recorda que si no s’actua a temps per evitar les conseqüències que comporta les coses mal fetes, al final és complicat i per tant difícilment de cercar una solució, més ben dit, i si la tenen la mateixa surt molt cara.

Una bona part de l’actual Montcada es va configurar d’aquesta forma i encara avui en patim les conseqüències i malgrat les bones intencions que posteriorment els governs democràtics locals han volgut posar en marxa, no s’acaba de finalitzar mai, ja que es vulgui o no vulgui a vegades la solució final acaba perjudicant més que beneficiar al conjunt.

Com exemple recordarem el cas del Bosc d’en Vilaró (Vallensana) . És un cas que demostra clarament el fet de no voler o saber actuar en el moment que calia fer-ho, i això ens ha portat a una consolidació d’una zona que mai hauria d’haver perdut la qualificació a la qual estava destinada: Ser un pulmó verd.

L’alcalde de Montcada de l’any 1972 era F. Lasus i Marsà , el qual en comprovar el que estava passant en aquella zona va denunciar el fet a la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres Municipis (posteriorment aquest organisme supra- municipal s’ha transformat entre altres coses en l’actual PGM -Pla General Metropolità).

Va rebre la següent resposta: (que entre altres coses li deien, l’ordenavem tot allò que calia fer-se i, de forma ràpida, sobre aquest afer urbanístic):

[...] Tema : Denuncia de infracciones urbanísticas en el paraje “Vallensana-Reixach” . Ilustre Señor :

En escrito de V.S. a esta Gerència de 5 de febrero de 1972, salida nº 138 , se denuncia por la misma Alcaldia ante esta Comisión la ejecución, al parecer por D. Enrique Vila Novonda , de “reparcelación de terrenos y apertura de viales, un 60% en zona 31, parque forestal y un 40% en zona 38, bosque con una superfície aproximada de 3.000.000 palmos.
Es de tener en cuenta por lo que respecta al caso, que la inspección urbanística ha de ejercerse por los organismos centrales y locales, dentro de sus respectivas competencias , según l'articulo 173 de la Ley del Suelo, y que, además, l'articulo 171 de la misma Ley atribuye expresamente al Ayuntamiento y a su Presidente la suspensión de los actos que necesiten licencia municipal ( construcción y parcelaciones) , correspondiendo al Ayuntamiento precisamente , prèvia comprobación, acordar “ demoler las obras” o, en caso, “legalizarlas”.

En consecuencia, con independéncia de las actuaciones a que pueda haber lugar por parte de esta Comisión , es urgente dada la gravedad del caso, que por parte de la Alcaldia se ejecuten los actos de autoridad que la Ley de modo expreso le confía, procediendo ante todo a la oportuna suspensión de las obras.

Intereso a V.S. que tenga informada a esta Gerencia sobre los hechos y sobre las medidas adoptadas por V.S. y por el Ayuntamiento “

L’ordre era clara i taxativa. Què és va fer? : poc, molt poc ja que es va penjar un cartell que prohibia construir i que ningú hi va fer cas. Tot al contrari, el que van fer els parcel.listes és accelerar les construccions, passant-se pel “ forro” les recomanacions de les “teòriques autoritats” .

Ara ens podem lamentar i buscar culpables o responsables, que per descomptat hi són, però, si una cosa hauríem d’aprendre d’aquells fets és que cal actuar quan toca actuar i aquí la responsabilitat del nostre Ajuntament va ser gran, responsabilitat, que no cal oblidar, s’hauria de compartir amb els propietaris que sense permís van construir.
Cal recordar en aquest punt, aquell parell de dites castellanes: “ Mas vale prevenir que curar “ o “Aquellos polvos trajeron estos lodos “
Actualment aquesta zona ja és pot considerar legalitzada, sinó de dret, sí, de fet.

Josep Bacardit Sanllehi.
Juliol 2010.