(per veure la imatge més gran cal clicar sobre la mateixa)
L’any 1921 es crea a Montcada un club molt peculiar: “Montcada Tennis Club”, encapçalat per Francesc de A. Planas Dòria, artista pintor. Un estiuejant que amb ganes de xerinola i passar-ho d’allò més bé durant l’estiu, organitza entre la colònia d’estiuejants , aquesta mena d'associació de lleure amb una activitat puntera i esportiva com era el tennis, la qual s’esforçava per fer-ne tot allò que la burgesia requereix per no avorrir-se durant les llargues estades estivals al nostre poble.
L’any 1923 surt un butlletí d’aquest club, anomenat “ Gori Gori”. La seva portada és un ric exemple del simbolisme de tots aquells plaers que tant agradàvem a la burgesia i coneguda a casa nostra com la gent: dels pantalons i vestits blancs.
Si donem un cop d’ull a la portada que us adjuntem (núm. 2) i ens fixem una mica, veurem una sèrie de simbolisme i personatges que parlen per si mateixos:
Començant per la primera lletra (G) de l’esquerra, apareix una jove dona tennista, assegut al peu d’aquesta lletra, és troba un cavaller que sembla jugar a les cartes amb un altre que està remenant un cafè; i observant la jugada de cartes un altre cavaller en peus amb un tac de billar (ambdós a la lletra 0). Un cavaller de cames llargues i emmarcat en la lletra R sembla que estigui realitzant una parodia o recitant alguna poesia o poema, sembla la caricatura del fundador , senyor Planas Dòria; al mig una mena de robot, un gegant de llauna, que porta al seu pit l’emblema del club: M= Montcada T= tennis i C= Club; a la seva mà dreta agafa una raqueta de tennista, a l’esquerra un ram de flors (símbol del galanteig), i als peus una ampolla de cava i una copa. No pot haver-hi cap festa grossa ni petita sense aquesta ampolla de “xampany” (com en deien abans) donat que la burgesia mostrava una forta addició per aquesta beguda espumosa. A la segona lletra G hi ha la canalla d’aquests estiuejants jugant , al darrera una figura femenina els vigila, podria tratar-se d'una de les mares o dames sòcies del club. La lletra O arriba amb un dibuix ben definit: el ball amb passos de “Charleston” i per últim, en aquest club es podia tant jugar a tennis o a les cartes com prendre cafè i “xampany”, ballar i també declarar-se o dit d’altra manera “lligar”(última lletra) entre persones del seu estatus social, és clar...!; como no podia ser d’una altra manera.
Ara cal una pregunta: aquesta colònia estiuenca, de xerinola quasi permanent durant els estius que hi passàvem al poble, què pensavem de tot això, els nostres pagesos, la gent de sempre, gent del camp i del treball permanent? .
Ricard Ramos
