19 de febrer 2011

RICARDO TORRES REINA (a) "BOMBITA"


Va ser un torero (1879-1936). Es va casar un 15 de juliol del 1919 amb Maria Regordosa i Jover propietària de la grandiosa finca coneguda com Torre Na Joana ( ara també com Torre “Bombita”) situada a l’actual Polígon La Ferreria de Montcada i Reixac.

Fisicament era una persona que la podem considerar com “guapa” i es deia que enamorava a les senyores .Disposava d’un talent natural i d’una cultura molt per sobre de la majoria dels toreros de la seva època. D’aquest personatge s’ha escrit molt de la seva vida ,principalment sobre el seu ofici, ja que va gaudir de molta fama .Però per contra, es coneix molt poc sobre el seu pas per Montcada, lloc on hi passava llargues estades.

Cal recordar que aquell casament, celebrat a la mateixa Torre Na Joana, va estar envoltat d’una gran expectació . Era tota una notícia que ara hauria ocupat pàgines i pàgines de la premsa del cor. La presència de convidats va ser molt nombrosa, una bona part eren famílies de l'aristocràcia i alta societat catalana.

Maria Regordosa va morir a l’edat de 22 anys el mes de juny de l’any 1920. Aquest fet, es diu ,va afectar molt a “Bombita “ i a conseqüència d'això, va entrar en una profunda depressió trigant molt a recuperar-se. Va jurar davant del cos de la seva i jove esposa que es mantindria sempre fidel a ella, cosa que va complir, doncs, malgrat les moltes proposicions no va tornar a casar-se mai més.

Aquest escrit vol donar a conèixer per una banda un fet desconegut a Montcada i que va protagonitzar “Bombita” i per altre recordar una anècdota, aquesta més coneguda, ja que el diari ABC de tant en tant la recorda i que podem ampliar-la atès les consultes que ens han aportat noves dades.

Situem-nos a l’any 1919. Una vegada finalitzada la lluna de mel, la feliç parella tenia molts projectes que volien posar en marxa. Un d’ells era fer servir la propietat de Torre Joana per a criança pròpia de “ganaderia de reses bravas ” , un caprici que la seva enamorada esposa va patrocinar a fi de satisfer els desitjos del seu marit. La cosa anava en serio, aviat es van notar els canvis a la propietat dedicada en bona part a l’explotació agrària.

Va ordenar construir una casa al mig del pla, a uns 200 metres de la casa pairal , lloc que anava destinat a residència d’uns nous masovers ( per ell ”mayorales” ) que havia contractat a Sevilla . Aquesta casa li varen posar de nom “Casa Blanca”, el seu estil i per l’intens color blanc recordava un petit “cortijo”. Seguidament s’havia de completar amb el muntatge d’un “tentadero” i un “picadero”, destinats a comprovar la casta dels “futurs “ toros. Paral·lelament i adossada a la masia principal, va aixecar una petita capella dedicada al “Jesús del Gran Poder” , figura religiosa que ell considerava el seu protector.

Però un fet inesperat va canviar tots els plans. Maria Regordosa va morir en complicar-se el part del seu primer fill, de nom Roman.

La sobtada mort de la seva esposa li va representar un cop molt dur, tot i que va intentar seguir amb el seu projecte, malgrat que les circumstàncies havien canviat, doncs, li mancava el principal suport, unit a la depressió que va patir . Finalment,els consells de la família Regordosa el van fer canviar de parer, renunciant al projecte de la criança de “vaquillas bravas”. També s’ha de dir que va reconèixer, uns anys més tard, que el lloc era petit i no reunia les condicions adients. Després de tres/quatre anys la finca va tornar al seu estat original transformar-se altra vegada en terres de cultiu, una part es va dividir en parcel·les que posteriorment van ser arrendades. Només va quedar com a testimoni d’aquella aventura la “Casa Blanca” que va ser ocupada per diferents masovers o llogaters fins el seu enderrocament a finals de la dècada dels anys 1970.



Arxiu Capella, imatge de l'any 1968: Assenyalat amb una sageta gran es distingeix al mig la Casa Blanca que va construir Bombita, i al fons el lloc de la Torre Joana .
(Per veure la imatge més gran clica sobre la mateixa)

El diari ABC, sovint recorda la figura del “maestro” Ricardo Torres “ Bombita”, i d'algunes anècdotes, n'hem recollit una que demostra la fama i el gran poder d’influència que exercia en aquells anys, i és la següent:

Any 1920 . “Bombita” residia a Barcelona , lloc que alternava amb Montcada . Tot sovint viatjava a la “capital del reino” convidat per múltiples penyes o per assistir actes socials , etc . Sembla que en una d’aquestes la Reina Victòria Eugenia , gran admiradora del “diestro” , volia comptar amb la seva presència . La invitació va arribar tard i quan el torero la va rebre es trobava a la finca de Torre Na Joana acompanyat de la seva esposa. Era urgent, doncs, traslladar-se a Madrid i arribar puntual a la cita, tenia de pujar al proper tren que passés per Montcada, era qüestió de minuts cosa que va fer després de trucar al cap d’estació del ferrocarril de Montcada ordenant-li (eren ordres reials) aturar el proper tren que arribés a l’estació . El tren va ser retingut una bona estona a l'estació, els viatgers preocupats es preguntaven :” ... encara no marxem?... que passa?...”, el cap d’estació va contestar : “ ... No , esperem al torero...” . Malgrat el mal humor d’alguns, quan va arribar Ricardo Torres va ser rebut amb aplaudiments. No era la primera vegada que el cap d’estació ( gran aficionat als toros) feia retardar una sortida d’un tren , per esperar al seu ídol, doncs, valia la pena !


Imatge : Carta escrita per Bombita l’any 1913.

Ricardo Torres Reina (a) “ Bombita” en enviudar es va convertir en l’administrador de tots els bens de Maria Regordosa fins la majoria d’edat del seu fill Roman Torres Regordosa, que n’era l’hereu. Una part d’aquesta propietat a les faldes del Turó de Montcada, la volia adquirir la fàbrica de Ciment Asland i malgrat les “sucoses” ofertes que va rebre mai va caure en la temptació de fer-ho. Bombita va ser l’únic de tots el propietaris que envoltaven el Turó que mai va vendre a la poderosa cimentera la seva propietat. Sempre contestava : “ ... agradezco su interés ... pero mire usted ... esta tierra... és ... “ . La Torre Joana era per ell quelcom més que uns terrenys, era un sentiment que li recordava a la seva esposa. Sentiment que va traspassar al seu fill Roman, el qual tampoc va vendre. Finalment, a la dècada dels anys 1980, el nét de “Bombita” de nom Ricard Torres Rocamora , va vendre la propietat en parcel·les i d'aquest lloc s’hi va construir el polígon industrial “ La Ferreria” . L’edifici de la Torre Bombita va ser donat gratuïtament a l’any 1985 a l’Ajuntament de Montcada, era una de les compensacions alhora d’aprovar el projecte. El Consistori montcadenc va assumir la responsabilitat del seu manteniment, cosa que no s’ha fet i a conseqüència d'això el històric edifici es troba avui en un lamentablement estat ruïnós. Aquesta és una altra qüestió que algun dia en parlarem.



Imatge : Estat actual de la Torre Bombita

La relació de Bombita amb Montcada va durar uns 20 anys . En general se’l va veure poc pels llocs que freqüentaven els estiuejants que ens visitaven. Sabem que va mantenir una bona relació amb els seus veïns però principalment va ser fluida amb els Rocamora, finca que visitava a cavall atravessant el Pla de Matabous. Aquesta relació la va seguir mantenint el seu fill Roman , doncs, anys més tard es va casar amb una descendent d'aquesta família .




-----------------------------------------------------------------------------------------------


Nota:
La pista que m’ha fet obrir els ulls sobre aquest personatge ha sorgit del magnífic blog : montcadareixac.blogspot.com. Aprofito l’ocasió per recomanar la seva lectura i felicitar a l’amic Colomer per la tasca que esta fent.

Altres fons i hemeroteques: Diari ABC, La Vanguardia, Noticiero Universal, arxiu J.L.H i diferents blogs existents a la xarxa ( principalment d’Andalusia ) dedicats al món del toros.



JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ

16 de febrer 2011

UNA EXCURSIÓ DE L'ANY 1916


Una descripció acurada sobre com era el paisatge de les muntanyes de Montcada, realitzada per gent excursionista.
Aquesta excursió del dia 1 del mes de juny de 1916 va ser publicada en un periòdic Catalanista de Badalona, concretament era el portaveu del Centre Catalanista "Gent Nova". (data de publicació mes de febrer de 1917)

(Per veure la imatge més gran, clica sobre la mateixa)

09 de febrer 2011

ERMITA DE SANT MARTINET

El Turó del Martinet, nom que es deriva d'una petita ermita situada en aquest lloc, amb una època prou antiga que podria situar-se al segle IX . Avui no queda res d’aquesta. Fou coneguda com ermita de Sant Martinet. La foto esta realitzada sobre la primera dècada del segle XX. Estava situada en terres de Can Donadeu i de la pedrera i terme de Sant Fost de Campcentelles.
RRJ.

(FOTOGRAFIA: Fons Salvany. BNC)

05 de febrer 2011

EL BURRO ERA DE ...MONTCADA!


UN BURRO PROCESSAT (1)

Arran de l’ alteració que va provocar pels carrers de Barcelona.


Encara que sembli estrany, oficialment així va passar. El jutge, que va obrir el corresponent expedient , volia culpar al seu propietari pels desordres que va generar.

La simpàtica anècdota va succeir a la tarda del dissabte 15 febrer de 1936 i es va publicar unes setmanes més tard. Era la vigília de les Eleccions Generals que van donar la victòria a Catalunya al Front Català d’Esquerres (ERC, Unió de Rabassaires , POUM, etc) .

Varen ser unes eleccions on tant les dretes com les esquerres varen batre tots els records de propaganda electoral. Tots van fer servir els seus aparells propagandístics fins a límits inimaginables i es veu que algú se li va ocórrer fer passejar un burro ben guarnit de propaganda electoral on es podia llegir el següent:

Per una banda , “ ...Sóc de la Lliga!!! ... i per l’altre “... Voteu el Front d’Ordre(2) ...”

L’animal va aparèixer pel carrer Pelai, tot solet i prou espantant, fent honor al seu nom va decidir parar-se al mig del carrer, provocant la retenció dels cotxes i dels tramvies, generant en conseqüència un embús de considerables dimensions. Les botzines dels autos sonaven sense parar així com les campanetes dels tramvies. Finalment, com si s’hagués adonat que feia nosa, el burro agafà un trot lleuger i enfilà les Rambles on arribà fins davant del Baviera , on tornà a aturar-se, amb el consegüent nou embús, agreujat per la justificada badoqueria de la gent que el seguia com un heroi.

Els guàrdies municipals acudiren per tal d’aclarir que passava i davant del burret es quedaren parats, sense saber què fer. Per fi, dos d’ells l’agafaren, li posaren una manta per tal de tapar les inscripcions i el portaren a unes dependències municipals. Tot seguit van fer el corresponent atestat degut a l’alteració de l’ordre públic que s’havia originat i en conseqüència (ja que era una obligació quan s’alterava l’ordre) la denúncia va anar a parar al jutge de torn el qual ordenà la seva detenció a l'espera que el seu propietari el reclamés i així poder imposar la corresponen sanció. Varen passar mesos i ningú va reclamar la seva propietat.

Aquest afer va ser molt comentat, sobre tot a nivell intern de l’Ajuntament de Barcelona on l’alcalde Sr. Pi i Sunyer (ERC) quan arribava cada matí a l'alcaldia, feia la mateixa pregunta:
“... -Què! Com està el burret? Ja me’l tracteu bé?...”
( irònica manera de referir-se als seus rivals politics de la Lliga ).

Mentrestant el burro va romandre tancat, això sí, ben alimentat, però sembla que és consumia de pena a les quadres del parc d’animals de l’Ajuntament ja que estava acostumat al sol i a les pastures dels volts de Montcada, població d'on sembla va ser adquirit per un senyor que va pagar 1000 duros a un gitano que tenia un petit ramat de mules i asses pasturant per la ribera del Besòs.

El periodista o col·laborador que va publicar la noticia , mig en serio i mig en broma , considerava que aquest era un cas que entrava directament dins del decret d’amnistia general que s’havia decretat arran de la victòria del Front Popular . Es preguntava :”...Per què es triga tant a concedir-li l’amnistia? Quina culpa hi té el pobre burro si la Lliga va perdre?...”

Passat el temps, el mateix setmanari del qual hem copiat la noticia , va tornar a recordar l’afer del burro ; al comentar una vaga de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona on el mig d’una assemblea de vaguistes és va dir : “ ... Volem ser tractats, com a mínim, com el burro de Montcada... “. Referència que significava menjar gratis i no fer rés.


Notes:
(1) Notícia, que hem resumit, del setmanari Mirador, nº 369 de 12 de març del 1936 . Revista que es va publicar des dels anys 1929 fins 1938 . Fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeista. Profund en les idees i que combinava la seriositat amb la sàtira. Entre altres, va disposar redactors, insignes homes de lletres, com: Josep Mª de Sagarra, Avel·lí Artís “ Tísner” , Rovira i Virgili , Marti de Riquer, així com col·laboradors estrangers com: Thomas Mann, Aldous Huxley, etc.

(2) Front Català d’Ordre va ser una coalició electoral que va unir els partits politics de dretes (Lliga Catalana, Dreta Catalana, Partit Radical, Acció Catalana, "Comunión Tradicionalista y Renovación Española ") que van presentar–se units a Catalunya, a les Eleccions Generals del 16 de febrer de 1936 .


Josep Bacardit i Sanllehí