26 d’abril 2011

La immigració murciana a Montcada

Un fet que va canviar la fisonomia de Montcada .

Malgrat s’ha escrit molt sobre el fenòmen que va representar a Catalunya la immigració murciana que va produir-se, principalment, en la dècada dels anys 1920 i 1930. Encara avui ens crida l’atenció quan, pel motiu que sigui, descobreixes algun que altre document antic que ens recorda aquell fet.

Situem-nos a l’any 1932 a Montcada i Reixac i l’impacte que va suposar l’arribada massiva de famílies procedents de Múrcia. La majoria dels quals, esperonats per amics o familiars que havien arribat abans, buscarien treball majoritàriament a la Fabrica de Ciment Asland.

La revista setmanal Mirador(1) se’n va fer ressò durant uns mesos per informar acuradament d'aquesta immigració, desplaçant expresament a una persona a Múrcia, per fer-se passar com un immigrant més El redactor era un jove periodista de nom Carles Sentis Anfruns (2) el qual va redactar les seves experiències viscudes durant el llarg viatge de més de 36 hores dins d’ un desgavellat òmnibus de 60 places . El llarg reportatge es va publicar com un serial durant varies setmanes sota el títol: Múrcia exportadora d’homes. El viatge del Transmiserià (3).

(Imatge : Carles Sentís ( esq.) amb el seu amic Josep Pla.)

Aquell reportatge va tenir una gran repercussió en tots els àmbits de la societat catalana, sobre tot a Barcelona i els pobles de les seves rodalies, ja que relatava en tot el seu significat la problemàtica de l’arribada de continuades onades d’immigrants que van generar l’inici d’un canvi tant econòmic com cultural. La mateixa revista Mirador recomanava la seva lectura en la columna més llegida titulada “ Mirador indiscret”.

Reproduïm un fragment que es va publicar a la revista esmentada, del dia 10 de novembre de 1932 :
Aquest “petit poble” que cita Mirador, és tracta de l’actual barri de Can Sant Joan, on majoritàriament va ser el primer lloc on van instal·lar-se la majoria de les famílies murcianes.

Com a dada cal recordar i tenir en compte que Montcada en les dècades dels anys 20 i 30 va triplicar la seva població, passant de 2500 habitants, any 1918, a més de 7000 l’any 1933. Moltes d’aquelles famílies van arrelar al poble per sempre més.

Josep Bacardit Sanllehí



Notes:

(1) Mirador va ser un setmanari polític, fundat a Barcelona l’any 1929 que tenia un clar sentit europeu . Era considerat com la publicació més seria dins dels setmanaris satírics que existien , entre els seus col·laboradors va comptar amb les millors plomes que existien aleshores com : Josep Mª de Sagarra , A. Artís , Marti de Riquer , Rovira i Virgili , Carles Sentis, Marcel·lí Domingo ,Eugeni Xammar, etc. Va durar fins que va esclatar la Guerra Civil a l’any 1936 .

(2) Carles Sentis Anfruns , és periodista, advocat i escriptor de llarg recorregut, va cobrir el procés de Nuremberg , director de l’Agència EFE . Entre altres facetes se’l coneix com diputat per UCD a les primeres eleccions de l’any 1977. Es diu que va ser la persona que va convèncer a Adolfo Suarez per el retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas . Com a dada complementària, podem afegir que un germà seu Lluis Sentis Anfruns va ser Secretari de l’Ajuntament de Montcada l’any 1934 .

(3) Aquesta crònica esta considerada com un primer treball seriós i analític de la primera gran emigració que va rebre Catalunya . La paraula que Carles Sentís va fer servir com Transmiserià era prou significativa , doncs, reflectia les imperioses necessitats d’unes famílies que es veien obligades a fer un llarg viatge en busca d’un futur millor, d’un “Dorado” que per ells representava Catalunya. Satíricament ho comparava amb els luxosos viatges que feia per l’estepa russa el tren anomenat Transsiberià. Edicions La Campana l’any 2006 en va editar un llibre titulat : “Viatge en Transmiserià” .


18 d’abril 2011

UN VELL ARTICLE D'OPINIÓ DE L'ANY 1927


EL TURÓ DE MONTCADA EN PERILL !

(Recordar és tornar a viure...)

Aquest era el titular d’un article que va publicar el setmanari CATALUNYA SOCIAL (1) el 9 d’abril de 1927. La publicació denunciava el que s’estava fent amb el vell i històric Turó de Montcada.

L’autor de l’article feia un crit d’alarma davant l’amenaça real del fet que uns respectables senyors industrials de molta empenta, estavem menjant-se una part de la nostra història.

L’autor instava a l’Ajuntament de Montcada i també al de Barcelona, perquè és complís la promesa que l’ermita de Montcada (situada damunt del cim) no desapareixeria encara que s’explotés el Turó per a fabricar ciment.

Tots sabem que va passar. Quan xocant els interessos econòmics amb la cultura quasi sempre en surt perdedor la part més dèbil.

Tot i que s'hi van oposar alguns(2), finalment, el mal anomenat progrés va engolir-se l’ermita i una part essencial del Turó, un important referent, un símbol d'identitat que teniem com a poble, i que desapareixia per sempre més.



















(Per poder llegir la imatge cal clicar sobre la mateixa)

Imatge de sota, l'ermita any 1915 (arxiu fotogràfic R.Ramos)

Notes:
(1) Catalunya Social era un setmanari que es va publicar a Barcelona des de l’any 1922 a 1936 . Era una publicació de dretes que defensava la doctrina de l’Església Catòlica però denunciava al mateix temps, les grans desigualtats que existien a la societat. Va acceptar la República fins l’any 1934, on a partir d’aquella data va passar a ser el portaveu del partit polític: Acció Popular que va presentar-se en coalició amb la Lliga de F.Cambó a les eleccions generals de l’any 1936. Un dels socis fundadors va ser en Josep Cirera Voltà , propietari de la finca Can Milans de Montcada i Reixac.

(2) )Recomanem per aquells que vulguin saber més sobre aquest afer, que llegeixin el llibre “La Mare de Déu del... ciment?” on es detalla el conflicte que es va originar a Montcada).

Josep Bacardit Sanllehí
Ricard Ramos Jiménez

14 d’abril 2011

80è. ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

(per poder veure més gran la imatge i llegir el contingut d'aquesta portada de L'Esguard (*) de l'any 1932, cal que "cliqueu" sobre la mateixa)


CATALUNYA I LA REPÚBLICA...
ARA, COM COMENÇA A DIR EL VELL ARTICLE, PORTADA DE L'ANTIGA REVISTA LOCAL "l'ESGUARD", PODRÍEM DIR....ARA, DESPRÉS DE 80 ANYS......



(*)
L’Esguard va nèixer a Montcada el mes d’octubre de 1932, segons la seva capçelera deia ser una “Publicació Catalana de Joventut”. L’edició d’aquest butlletí informatiu era d’un exemplar al mes, després, durant uns mesos, va tenir una periocitat quinzenal. En total es van publicar 28 números. El darrer, sortir el mes de juny de 1934. La redacció hi era al carrer Colon, 7 baixos (avui l’ABI). Aquest mitjà local d’informació va convertir-se el mes de juliol de 1933 en una publicació del Centre Nacionalista Republicà, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya.

R.R.J.

10 d’abril 2011

EN RECORD DE DOS ALCALDES REPUBLICANTS QUE VAN MORIR A L'EXILI.





En els propers mesos aquest blog, una vegada s’hagi completat la recerca documental, es compromet a publicar-ne una bona part de les seves biografies ja que creiem mereixen ser conegudes. Són dos personatges montcadencs que les circumstàncies històriques els van fer protagonistes, jugant un paper rellevant durant la II República i la Guerra Civil. Tant el Dr. Espinasa com el seu amic i farmacèutic Sr. Boix van patir tot un calvari alhora d’exiliar-se fins que finalment van arribar a Mèxic on van poder refer la seva vida. Durant el seu exili van ser uns importants activistes culturals , deixant molts treballs escrits, sobre temes científics de medicina i química, així com col.laboracions i opinions en correspondència a l’activitat de tota la colònia de republicans catalans i espanyols que van viure a l’Amèrica Llatina .


El destí va fer que morissin a Mèxic durant la primera dècada dels anys 1960, sense poder veure realitzat el seu més preuat desig: tornar a la terra catalana que tant estimaven...


Josep Bacardit i Sanllehi
Ricard Ramos i Jimenez


Nota: Aquesta imatge ens ha estat facilitada per la senyora Núria Trigo Boix ( néta del farmacèutic Sr. Boix) que viu a Mèxic D.F.