29 de juliol 2011

Preu d’un esclau negre.

Compra feta per el rector de la parròquia de Montcada, any 1496 .

Fem copia literal del document que és custòdia a l’Arxiu Notaris de Barcelona :

“ Montcada parròquia 29 octubre de 1496 . Àpoca ( rebut) feta per Eufrarina vídua de Pere Clariana, doctor en lleys, ciutadà de Barcelona , a favor de Melcior de Vallmanya, alies Aromir, rector de la església de Santa Engràcia de Montecatano ( Montcada) per 40 lliures barcelonines , preu d’un esclau negre nascut a Portugal , anomenat Joan de 20 anys de edat aproximadament, segons escriptura de venda feta en poder del notari Pere Triter el dia present” (Document A.N.B., notari Pere Triter,lligam 8, manual 1495/96).

Llegir ara aquest document notarial ens recorda l’esclavitud , i quan ja han passat més de 500 anys pot causar certa incredibilitat per no dir sorpresa la seva lectura i costi de creure que aquestes coses passessin a …Montcada! . Doncs sí , i el va protagonitzar el rector de la parròquia de Sta. Engràcia. Aquest fet que ara seria inconcebible era … normal en aquella època ja que el “comerç d’esclaus “era una activitat “legal” i beneïda per l’Església ,estament que també se’n va beneficiar durant més de 400 anys.

Si poguéssim tornar enrere en el temps ens seria fàcil poder contestar la pregunta que molts es poden fer ara : Per què necessitava la petita parròquia de Montcada o el seu rector un esclau negre? … resposta que deixem a l’imaginari del lector . El que si ens podem imaginar és la cara de sorpresa que deurien fer , probablement, els nadius montcadencs quan van veure per primera vegada a un home esclau de color negre.

Nota complementaria : L’esclavitud és remunta a civilitzacions antiquíssimes però el descobriment d’Amèrica i la imperiosa necessitat de ma d’obra va fer de la mateixa un negoci lucratiu . El Papa Nicolau V legitimà el seu comerç amb la butlla “Divino amore communiti” (per amor diví a la comunitat) el 18 de juny del 1452. Per això el comerç d’esclaus va ser ” legal” i no causava cap escrúpol d’indole moral els seus participants .Durant el segle XV el “negoci” d’esclaus de color negre va estar majoritàriament “monopolitzat” pels portuguesos i per àrabs , posteriorment si van afegir els francesos, espanyols, anglesos, etc . L’esclavitud va quedar abolida, de forma parcial el segle XIX i definitivament a principis del XX.

Aquest “històric” document ens torna a recordar la pregunta que durant l’últim segle s’han fet molts : ¿Per què els papes de Roma no van condemnar l’esclavitud fins el segle XIX i van consentir durant quatre segles la tragèdia patida principalment per els habitants de l’Africa negre?. Fins ara ningú, mai, ha donat una explicació satisfactòria ja que costa molt justificar el que és injustificable.

Josep Bacardit i Sanllehí

Ricard Ramos Jiménez

27 de juliol 2011

“Romanço de l’assassinat de l’alcalde de Ripollet”

Joan Bordas, veí de Montcada i Reixac va ser l’inductor de l'horrorós crim.

L'assassinat de l'alcalde Josep Cot Puig, va succeir el dia 3 de setembre del 1858 a Ripollet. Degut a la importància d’aquest fet i del ressò que va tenir a la comarca, es va fer popular un romanço (1) que durant dècades es va cantar per les places, mercats i festes populars. Us fem una còpia d'algunes de les estrofes:

“ Asesinato del alcalde de Ripollet”

Vivan los mozos escuadra terror que son de bandidos mueran los malos malvados que nos tienen aterridos.

El que a los setenta años aun conserva valor de ser infame homicida no merece compasión.

Es Francisco Vilaró labrador y propietario del termino de Barberá muy falso y estrafalario.

Cuando gallinas faltan , ninguno las busca, no, porqué es cosa segura que las robó Bordas o Vilaró.

..../....

Un Bordas carnicero ochenta duros le dió para matar al alcalde de Ripollet , Sr.Cot.

Un tiro por las espaldas sin piedad le asentó.Descubrieron las escuadras de mozos al foragido.

Y así como a èl , al Juan Bordas de quien Vilaró diez duros habia recibido como pago adelantado y de los diez encontró que habian cinco de falsos .

.../...

Aquest fet donà lloc, el 15 de setembre, a la detenció pels mossos d’esquadra de dos individus de nom Francesc Vilaró, pagès i veí de Barberà i Joan Bordas, carnisser i veí de Montcada com possibles autors de l’assassinat, detencions que es van ampliar el dia 27 del mateix amb set persones més, entre las quals hi havia l’Agustí, Jaume i Pere tots ells germans d’en Joan Bordas . Tots plegats formaven una quadrilla de malfactors que capitanejava Joan Bordas i que segons notes trobades en l’arxiu de l’Ajuntament (2) (tant de Ripollet com de Montcada i Barberà) , eren el terror de la gent de bé de la comarca; puix que amb les seves amenaces, incendis i atropellaments els tenien acovardits fins a l’extrem que ningú s’atrevia a denunciar-los per por a les represàlies. Quadrilla que actuava per iniciativa pròpia o per encàrrec de tercers cobrant un bon preu .

Van ser jutjats al mig d’una gran expectació a Barcelona , i condemnats a mort en Francesc Vilaró com autor material i en Joan Bordas Casas a cadena perpètua amb confiscació de tots els seus béns com inductor del crim. La resta es van salvar en no poder-se demostrar la seva participació.

El Govern Militar va ordenar a tots els fusters del poble de Ripollet que amb urgència, aixequessin un patíbul en el lloc anomenat “el Masot” a fi de executar la sentència . Envoltada d’una gran expectació amb presència de les autoritats i bona part de gent dels pobles veïns, en Vilaró va ser executat a les 10 hores del mati del dia 29 de setembre del 1858 mitjançant el garrot vil .

En Joan Bordas amb argolla i encadenat va ser obligat a presenciar la mort del seu company. Era tradicional que en el moment de l’execució, si algú duia un infant , li donaven una forta bufetada perquè, segons deien , així es recordés d’aquell fet perquè li servís d’exemple.

Per a finalitzar, un apunt més sobre aquesta “banda” de malfactors :

Desembre de 1858. La fiscalía davant les denuncies presentades per veins de la comarca va obrir l’instrucció d’ un nou sumari contra la quadrilla d’en Bordas . Entre altres es sospitava d’en Josep Gorchs (a) Chupa , Joan Amigó (a) Joan del Papiol , Francesc Font (a) el Negre , Pau Bigas (a) el Pau del Simon i algún germà de Joan Bordas com autors de molts dels actes criminals que fins aleshores no havien estat resolts a la comarca .


Josep Bacardit i Sanllehí


Notes:

(1) És una narració escrita en vers o prosa que s’acostumava a fer servir a fi de que tothom pogués conèixer un fet considerat destacable. Com a norma general,era llegit i interpretat per els joglars a totes les places o fires dels pobles.Equivalent, salvant les distàncies, el que ara és un informatiu de notícies.

(2) A Montcada en aquells anys existia una família de cognom Bordas que regentava una carnisseria, també consta en l’arxiu municipal alguna denúncia en contra d'aquella família, feta per veïns que consideraven que els havien robat bestiar. Josep Bordas i Solà, era el cap de família, es va queixar a l’alcalde de Montcada de la mala fama que els adjudicaven i li va sol.licitar l’any 1870 ajuda per poder-li rebaixar la pena de la condemna del seu fill Joan .

- Fons documentals: Arxius municipals de Montcada i Ripollet i el llibre "Histories de Ripollet" de J.Mogas.