10 de gener 2013

“SE PROHIBE HABLAR EN CATALÁN”.



Any 1895. Així ho va fer saber el  Circ Eqüestre(1) a tots els abonats i públic en general  . Complia una ordre governamental  que havia declarat il·legal  parlar en català  en la majoria de centres oficials  de Catalunya( jutjats, registres, correus i telegraf,la missa ,  espectacles de masses,  etc) . 
Any 1895Plaça de Catalunya . A la dreta , el Circ Eqüestre , amb capacitat per a 3000 espectadors.  

El setmanari satíric La Esquella de la Torratxa(2) se’n va fer ressò  publicant un article signat per  A.March(3) el qual  irònicament ridiculitza el sense sentit que tenien aquelles cícliques prohibicions a la que va estar sotmesa durant segles la llengua catalana . Cal situar  l’article dins d’un període  en que  una bona part de la burgesia catalana  s’expressava  públicament en castellà , entre altres motius  , com un signe de categoria  i distinció   que els diferenciava  de la resta de gent ( majoritàriament treballadors, gent humil, etc) que parlaven la “vulgar”, per ells,   llengua catalana . Copiem literalment  ( escrit en català antic) el treball publicat  el 30 d’agost del 1895:
--------------------------------------------
“ ¿  Qué’s pensaven vostés? ¿Qué la llengua catalana era una cosa legal, honesta, pacífica, y que podían dir “ Déu vos guard” , en veu alta, sense incorre en la més minima responsabilitat?. Donchs s’equivocan.
Diumenge, al  Circo Eqüestre,- ¡ al Circo Eqüestre havia de ser!- va averiguarse que la llengua catalana està gubernativament prohibida. Aquí no  s’admet més que la llengua de badella, la de porch… y la castellana. Un delegat del  jefe superior de la provincia va decretarho  verbalment, y es de suposar que quan ell ho va dir, los seus motius tindria.

¡ Tant que nosaltres haviam traballat, cultivant encarnissadament lo nostre idioma , resguardantlo d’exóticas influencies y procurant que les nostras criaturas diguessin  pare y mare y ‘ls venedors de gasseosas cridessin  ¡qui la peta!

Nulla est redemptio, es a dir; ja estém llestos. En la pista del Circo , no gayre lluny del lloch hont s’ensenya l’ home salvatje , s’ha pronunciat la sentencia , y no hi ha més remey que aceptarla resignadament, so pena de ser declarats facciosos y d’havernos d’entendre no sé si ab los tribunals ordinaris ó ab los mossos de la Esquadra. 

D’avuy endavant hi ha que atemperarse á las circunstancias y ajustar lo nostre antich modo de ser á las conseqüencias  del decret del  Circo Eqüestre .
¿ Que ‘l lector se diu Pi,Camps, Prats, Valls ó Passarell? . Pues ja sab lo que li toca: s’agafa l’apellido á corre-cuyta  y se’l converteix en Pardillo, Valles, Prados, Campos y Pino . ¿ Que ‘ls ve l’idea d’anar á Montserrat?  Cuydado ab manifestarho d’aquesta manera : han de dir que van á Monteaserrado. ¿ Qué  volen  indicar que á algú n’hi falta un bull? . Diguin pura y senzillament : A fulano le falta hervir un poco.

Al principi la cosa ‘ns será una mica violenta; però á forsa de constancia ‘ns hi anirém acostumant, y es probable que ab dos ó tres dotzenas d’anys de pràctica y uns quan càstichs aplicats oportunament als refrectaris, la llengua catalana se ‘n haurà anat definitivament á can Pistraus, ó per dirho millor , á casa Piso-ojales.

¡ Quín daltabaix en las nostras costums!  Tot tindrà que transformarse. Los modismes, los refrans, las frases exclusivament nostres; fins las llosetas de mármol que hi ha á las cantonadas dels carrers. La majoria dels noms que portan avuy , hauràn de ser cambiats . A la memoria me ‘n venen alguns del que imperiosament ho necessitan :
Baixada de Viladecols: bajada de Villadecoles.  Bondeu: Buendiós.  Capellans: Clérigos.  Cap  del Mon: Cabeza del Mundo .  Cendra: Ceniza.  Claveguera : Cloaca.  Cotoners: Algodoneros.  Cuch: Gusano.  Espolsasachs: Sacudesacos.  Malcuynat : Malcocinado.  Oli: Aceite.  Petons : Besos.   Pou de la Figuereta: Pozo del Higo pequeño.  Taronjeta: Naranjita.  Tres-llits: Tres-Camas.    Y altres y altres que en aquest moment no recordo, que segurament no son pochs. 

De las nostras frases vulgars y corrents  no n’ha de quedar ni una. La traducció será difícil y espinosa, però aixís ho vol la lley… del diumenje passat, y es precis acatarla.
No per fer mèrits, sino per ajudar bonament á adelantar l’arreglo d’algunas d’aquestas frases:  Qui jemega ja ha rebut :  Quien gime ya ha recibido.  Un cop fet y fet :  Un golpe hecho y hecho.  Enviar algú a can Taps:  Mandar alguno á casa Tapones.  Mitja figa, mitj rahim : Medio higo, medio racimo.  Ser un barret de riallas : Ser un sombrero de carcajadas .  Un plora micas : Un llora pedacitos.  Plantar la bleda al clatell : Plantar la acelga al cogote.  Per riure per las butxacas: Hacer reir por los bolsillos.  Tenir un cap com un tres quartans :  Tener una cabeza como unos diez y siete litros.  Nens que jugan á fet:  Niños que juegan á hecho . Al cap d’avall de tot:  A la cabeza de debajo de todo.  Aixerit com un pèsol : Lindo como un guisante.  L’esca del pecat : La yesca del pecado…

¡ Poch podia figurarse ‘l delegat del gobernador y representant seu en lo Circo Eqüestre  que la sèva inesperada iniciativa portaría tantas y tan graciosas conseqüencias ¡.
Lo més hermós es la plàcida tranquilitat  ab que s’ha verificat la cosa . Ningú ha dir una paraula més enllà de l’altra ; ningú ha protestat ; ningú  s’ha atrevit á posarhi  ‘l més petit reparo. 

-¿ No ‘s pot enrahonar públicament en català? –s’ha dit la gent: - Bueno; no hi enrahonarém , y llestos.
Hi ha subjectes que fins se’n alegran y ho manifestan ab un valor cívich que ‘ls honra.   – Lo castellà- diuhen aquests- es més elegant y mes bonich que ‘l català: los diumenjes, sobre tot, hasta sembla  que muda més y dóna certa superioritat al individuo.- 

Jo, francament , no sé per quin cantó agafarho. Ja ho veig que ‘l castellà vesteix més que ‘l català, especialmente si un te la sort d’apéndrel  d’algún municipal d’aquests que rodan per aquí; però  ¡ es tan trist separarse , al cap de tants anys, d’una llengua que un hom se’n serveix com qui diu de naixensa!...
“ Setze jutjes menjan fetje d’un penjat…” . ¿ Es possible que per mor d’un capritxo gubernatiu ens veyém desde ara obligats á dir: -Diez y seis jueces comen hígado de un ahorcado?...
A.MARCH . 
---------------------------
Notes:
Circ Eqüestre : Inaugurat  el 21 de maig del 1879 es va instal·lar al centre de la Plaça de Catalunya , es va mantenir en actiu fins l’any 1895 quan les exigències d’urbanització de la plaça el van fer desaparèixer. Malgrat ser obert a tothom,  els espectacles que programava ple de figures de renom universal  , feien d’ell  un circ de luxe ,   on majoritàriament  el públic assistent era de  famílies benestants . 
La Esquella de la Torratxa : Setmanari satíric, republicà i anticlerical, fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872. Va acabar la seva trajectòria al número 3.096 , que aparegué el 6 de gener de 1939.
A.March: “Pseudònim” de Juli Francesc Gibernau( també Guivernau i Guibernau)  , periodista i  escriptor de la Renaixença.
JOSEP BACARDIT i  SANLLEHÍ