LA FONT DE CAN ALOU

És una de les moltes  fonts de Montcada i Reixac  que van gaudir durant el segle XIX  i  part del XX d’una merescuda fama.    Malgrat sofrir   cícliques i diverses situacions  que la feien  desaparèixer  (anys 1923-31 , 1940-60 i  1980-2002) i  reaparèixer de nou   com si fos el riu  Guadiana,  avui podem dir  que  es manté encara visible amb un escàs  raig  d'aigua, presentant la seva conservació símptomes de deixadesa.  

  

Emplaçada a la  vessant occidental del Turó de Moia,  s’hi arriba entrant pel camí que des de la carretera de La Roca (entre els  quilòmetres  7 i 8)  ens  porta a la torre de Can Bonet ( avui coneguda com Palauet de Montcada)  i després d'una suau pujada d'uns 150 metres   hi trobarem un planell ombrívol  on  esta ubicada la Font de Can Alou. 

De la fama  que gaudia aquesta font montcadenca, ens val com exemple un article publicat a la Veu de Catalunya  el 15 d'octubre de 1923.  L’autor ,  sota el pseudònim “Puigmal”, era un especialista que  recomanava a tots els amants de l'excursionisme  una ruta  on poder gaudir de la natura , en aquest cas  era  una queixa  on expressava  el que significava  la desaparició per primera vegada  d'aquesta històrica font, així començava  la crònica:

“ Oh, romeus de la muntanya!  companys entusiastes de ruta, minyons valents i acèrrims en la recerca dels racons més poètics de la Pàtria nostrada, avui, he de comunicar-vos  una greu i desconsoladora noticia:  La font de can Alou ja no existeix… una mà barroera i digna de menyspreu l’ha estrafeta per sempre!...”   i tot seguit recordava  la seva  història  amb paraules com aquestes:   “ … era molt visitada aquesta font  i  recomanada la seva aigua regalada ... fos  per les propietats medicinals  i curatives  no li  calia  fer publicitat ja que  se la feia sola …  som tants  els que hem podríem parlar , ja que … era un consol  pel pobre vianant  que  cansat i assedegat de fer quilometres pel camí ( ara carretera) poder trobar-hi un reconfortador sopluig;  també l’alegria del cercador d'hores de pau i benaurances , i , per últim, de l’excursionisme humil  i muntanyenc que endevinava, en aquell paratge allunyat de les misèries ciutadanes, un nou encís d'afecte i admiració a la natura , amb sa diversitat de llums quan es fonien al ponent de la nostra terra i  acaronaven el cambril meravellós de la dentallada serra que referma les gràcies de la Nostra Moreneta estimada…” 

La Font de Can Alou va mantenir durant segles un continuant i abundant cabal d'aigua, no va ser fins l’any 1923 quan la construcció d'uns pous d'aigua  que s’abastien de la mateixa mina subterrània  la van ferir greument.  Malgrat les bones intencions dels que han intentat salvar-la,   mai més ha tornar a recuperar el prestigi  que havia gaudit. 

 Imatges respectives :  

(1ª)   Panoràmica del lloc , a l’esquerra el Palauet  i  marcat amb   X   la ubicació  de la font.

(2ª)  Lamentable estat de la font  (any 1990).

(3ª)  Imatge de l’any 2012  , assenyalat amb una sageta la porta d'entrada a la mina d'aigua que alimenta els pous de la finca .

 (4ª) Interior de la mina , al centre es distingeix el canaló que  abasteix la font.

JOSEP  BACARDIT  I  SANLLEHI