19 d’abril 2013

ANY 1927. MULTES A COMERCIANTS


La “picaresca” sobre  el pes , preus o qualitat dels aliments es “més vell que l’anar a peu” .

Per molt que les administracions al llarg dels  temps   han intentat controlar mitjançant lleis   i tot un reguitzell  de normatives  sancionadores ,  no han pogut acabat mai del tot  amb el problema .  L’enginy  d’alguns  ràpidament trobava la forma  com saltar-se aquest controls ( feta la llei feta la trampa) i sant tornem-hi  a ensarronar  amb els preus  , el pes  o  enganyar fent passar una cosa per altra, fet conegut   com “ donar ( o vendre) gat per llebre”. 
 Tot i que en períodes  les autoritats volguessin controlar els preus ( sobre tot en temps de la fam)  no hi havia res a fer,   ja que els botiguers o comerciants  feien el que fos  a fi d’evitar la venda del producte  a preus que hi podrien perdre diners  , em ve a la memòria  el cas( relativament fa poques dècades)  de quan el govern , malgrat l’augment preu del blat , va prohibir la pujada  de la barra de pa . Sí ,  efectivament,  la barra  va mantenir  el mateix preu anterior , però ,  en lloc d’un quilo pesava 900 grams.  Quantes vegades hem cregut que menjàvem  “llenguado” quan era “fletan” el que ens servien , per no dir  el cas de les  maduixes  quan generalment  són maduixots. 
 Com exemple d’un dels molts casos que ens recorden aquestes “picaresques “ ,n’hem recuperat un de Montcada i Reixac . Va ser publicat per  “ La Publicitat” el 11 de setembre de 1927 (1): 


 Ara  , en comparació ,   existeix un més i rigorós control ,  però,   l’Agencia Catalana del Consum ( organisme que te la competència) encara  ha de seguir imposant multes  al descobrir  que  alguns articles no compleixen  el que està anunciat a les seves etiquetes  tant pel que fa a productes  envasats  com a  la venda a granel. 

(1)   Nota complementaria :  Aquelles multes van estar originades arran d’unes inspeccions que la Junta de Proveïments  de la Diputació va fer a la comarca del Vallès. En honor a la veritat s’ha de deixar constància  que  la nostra població va ser  una de les menys sancionades en comparació  amb la resta de pobles com  Sabadell  que encapçalava la llista amb 72 multes , seguit de Terrassa amb 63 , les 18 de Cerdanyola o Ripollet amb 17 . En aquella època els Ajuntaments tenien l’obligació de disposar  dels  corresponents  pesos i mesures oficials  els quals en podien fer us qualsevol persona que ho  sol·licitava  a fi de presentar la denuncia, cosa que per cert  era  un fet  no massa habitual. 

JOSEP BACARDIT I  SANLLEHÍ


14 d’abril 2013

82 è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA


15/4/1931. Manifestació popular d'adhesió a la República. Rbla de Santa Mònica (foto-Josep Maria Segarra (atribuïda). Publicació Ajuntament de Barcelona - Arxiu històric de la Ciutat -arxiu fotogràfic


La Segona República espanyola (1931-1936)

El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades pel cap de govern general Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf al partits republicans a 41 de les 50 capitals de província El Rei Alfons XIII, valorant que unes properes eleccions generals donarien un resultat similar i havent perdut a més el suport de l'exèrcit, abandona l'exercici del poder i parteix a l'exili. El dia 14 proclama la República  dirigida per un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, que després serà primer president de la República És clar la caiguda de la monarquia no va ser un fet sobtat, i cal buscar les causes en el desprestigi en que s'havia anat forjant, a partir de la farsa electoral ideada per Cànovas del Castillo a partir de la Restauració  del caciquisme, la corrupció i la falta d'una veritable democràcia, al que s'ha d'afegir la llarga i sagnant guerra del Marroc i la mateixa dictadura de Primo de Rivera, que havia acabat de deteriorar qualsevol imatge democràtica del monarca.


06 d’abril 2013

MIQUEL POBLET ORRIOLS, ha mort aquesta matinada .

Reproduim el comunicat que ha fet la Generalitat de Catalunya . 

Dissabte 6 d’abril de 2013. Comunicat del president de la Generalitat amb motiu del traspàs de l'exciclista Miquel Poblet
  • “Li hem d’agrair que hagi portat el nom de Catalunya arreu del món, al costat de l’excel·lència”
Ens ha deixat Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 1928 – Barcelona, 2013), una llegenda indiscutible del ciclisme català de tots els temps i un pioner d’aquest esport a nivell estatal. Poblet va ser un prodigi de la seva època, un home entregat, constant i apassionat per un esport que el va portar al cim de l’èxit professional. Avui, el país, i tot el món de l’esport, lamenta profundament la seva pèrdua, i jo, com a president de Catalunya, vull expressar en nom de tota la societat catalana el més sentit condol a la seva família i amics.

Sens dubte, Poblet va ser un esportista prodigi per la seva vàlua professional i els èxits que va recollir en la seva carrera, però també ho va ser, com a català, per aconseguir traspassar les fronteres nacionals i estatals. Per això, li hem d’agrair que hagi portat el nom de Catalunya arreu del món, al costat de l’excel·lència.

Avui, perdem un gran referent del ciclisme, però la seva brillant trajectòria ha de ser un mirall per a milers de joves que comencen una carrera en aquest i en tants d’altres esports. La força, l’entrega i la perseverança de Miquel Poblet han ser un exemple a seguir.

El ciclista montcadenc va aconseguir nombroses victòries en el seu palmarès, però va destacar especialment per convertir-se en el primer corredor a nivell estatal que va aconseguir vestir el mallot groc del Tour de França, el 1955. L’any següent, va ser el primer ciclista en sumar victòries d’etapa a les tres grans voltes: el Tour, el Giro d’Itàlia i La Volta a Espanya. També va aconseguir guanyar dues edicions del Milà-Sanremo (1957,1959); vint etapes del Giro d'Itàlia (1956-1961); tres etapes del Tour de França (1955, 1956); tres etapes de La Volta a Espanya (1956), i dues Voltes a Catalunya (1952, 1960).

Després de la seva etapa com a professional, Poblet va ser president de la Unió Esportiva Sants (1968-1971), organitzadora de la Volta a Catalunya, i de la Federació Catalana de Ciclisme (1974-1978).

La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 2002, “en reconeixement a la projecció que ha contribuït a donar al nostre ciclisme i també a l’esport català en el seu conjunt”.
--------------------

Any 2001. Homenatge del poble de Montcada .El pavelló d'esports portarà el seu nom. 
 
Any 2002 . Rep la medalla de Sant Jordi .



------------------------------------

Descansi en pau.   
Els que fem aquest blog lamentem la seva pèrdua  i expresem el més profund condol a la familia .
 

02 d’abril 2013

Una Deessa pagana al Turó de Montcada...?


La Deessa Isis abans que la Mare de Déu  del Turó, també dita: Mare de Déu del Castell de Montcada...?
  
Com ja havia apuntat sobre la possibilitat que a  la muntanya del Turó de Montcada hagués estat aposentada en el seu cim o bé un tabernacle,  temple, etc.  dedicat a una divinitat pagana. [1], com per exemple Isis, una divinitat egípcia versemblant a la Mare de Déu de  Montserrat, de cara i cos de color negre, que es mostra   majestàticament asseguda,  amb el seu fill sobre  la seva  falda.

Curiosament he trobat un diari antic  de l'any 1762 [2] que diu textualment això:


"De lo dicho, por insinuacion de las Historias antecedentes, solo pueden convencer, que los Indegetas Españoles, permitieron, que à Osiris, que se fingia Jupiter Sol, se le dedicasen Aras en Monjuìch; y despues à su Muger Isis, en Moncada, à Venus en Vendrell; a Marte Oron, en Martorell, y à la Minerva Pallas en Pallas; mas no convencen, que interiormente creyessen los Indigetas Españoles, y si accion de culto ellos les dieron, no passo los limites  del culto humano, que como à Vice Dioses temporales se debe à los Princiopes, y Reyes."


Dit això, convé aportar uns altres  apunts històrics a cura d'en Jacint Laporta,  que manifesta en l'edició de: "La Ilustració Catalana" [3] I que diu quelcom coincident amb l'anterior, és a dir, això:

"Se suposa que l'església  de Santa Eulàlia ja existia  a les darreries del segle VII i que fou fundada  per Quirze, bisbe de Barcelona, en el lloc  que ocupava  un temple dedicat a Venus..."

Si lliguem aquestes dues manifestacions històriques, cal ara contrastar-les amb el que ens diu el nostre costumista català  en  Joan Amades, concretament en el seu llibre "Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya" [4] .

Amades ens descriu la  relació entre la Mare de Déu de Montcada (Castell) amb una altra imatge bessona i que estava situada a la Boqueria de Barcelona, dient-nos això:

[...] "Aquesta imatge fou trobada entre les terres remogudes per aixecar la muralla de Barcelona, a la Rambla, el segle XIII.
Diuen que havia pertangut a santa Eulàlia, que la va conservar en tot moment fins a l'hora del seu martiri, executat a l'actual Pla de la Boqueria, on la imatge restà abandonada després de traspassada a la seva possessora. Aquesta imatge protegí la santa Patrona de Barcelona en el seu sacrifici. Per la seva intersecció, va caure una nevada  que va servir-li de vestit quan la duien despullada al suplici. També va ser ella la que va fer fugir els guardes que vigilaven el cos de la santa, per tal que els bons cristians poguessin recollir-la d'amagat i donar-li la sagrada sepultura.

No sabem per quin motiu li fou adjudicat el títol de Montcada.

Els veïns del carrer de la Boqueria cada any anàvem col.lectivament a visitar la imatge de la Mare de Déu de Montcada, venerada al turó del mateix nom. Anaven presidits per la imatge del Portal, per tal que les dues imatges es veiessin, puix que, ells deien, eren germanes."

Fins aquí la història o llegenda del fet que a la Boqueria hi havia antigament una petita capelleta amb la Mare de Déu de Montcada,  al mur,  junt a l'entrada del (avui) carrer de la Boqueria.

Conclusions:

La llegenda de la trobada de la Mare de Déu del Turó de Montcada, junt al costum  dels veïns de la Boqueria d'anar amb la seva imatge mariana per visitar l'altra, la del Turó de Montcada, fet que ha estat prou  documentat, la qual cosa possibilita la teoria de l'existència de què a dalt de Turó o bé a la cova, va existir un culte a una Deessa pagana, com podria ser Venus o Isis (pels romans aquesta imatge egípcia era com la Venus), o bé Ceres, etc.    



Ricard Ramos Jiménez


Notes:
[1] Quadern núm. 1 "La Mare de Déu del Turó, era una verge negra ? . Ricard Ramos . desembre 2000.
[2] "Diario Curioso, historico, erudito, y comercial, Publico, y Economico. Editat a Barcelona, carrer Condal, núm. 87 del 3 abril de  l'any 1762".
[3] " La Ilustració Catalana, pàgina 61. Edició  28 de febrer de 1890, núm. 231, any XI." (hemeroteca)
[4] Editorial Selecte – Catalònia  Barcelona 1989.