19 de maig 2014

Gossos abandonats.


Vull recordar un fet que va succeir a Montcada el 29 de maig de 1989 que va originar sobre la qüestió  tot un debat en els  mitjans  de comunicació.  
Com sempre passa cada any , l’estiu arriba i amb l’estiu l’evidència que tenim gent “salvatge” entre nosaltres. Em refereixo al fet reiterat d’abandonar el gos que els ha  fet companyia tot l’any o bé els ha entretingut les criatures. Posseir un animal de companyia   es un acte voluntari (ningú està obligat  a fer-ho), i per tant  quan es  fa s’adquireix una  servitud envers l’animal i al mateix temps una responsabilitat  amb la societat a la que pertany.  Sense generalitzar , ja que no seria just, sembla que alguns s’obliden de complir amb el deure  que van adquirir.  
 Recordem , com exemple , els fets que van passar a Montcada:

La noticia es titulava així ( en fem una síntesi) :
29 de maig de 1989. “  A trets pels carrers de Montcada . Una gossada assilvestrada va matar 64 ovelles a una granja de Montcada i Reixac”.

“La gossada salvatge la formaven gossos de raça , entre ells dos pastors alemanys que haurien  estat abandonats  i que  amb el pas del temps van tenir  descendència formant la seva pròpia “ jauria”  . Van  créixer llavors amb el més pur instint animal.  La seva zona d’operacions es movia per les  rodalies de Can Pomada, Mas Duran , Mas Rampinyo i Ripollet  a on ja havien donat signes de la seva perillositat. A la matinada dels dilluns dia 29    van assetjar la granja  d’ovelles  propietat de Tomàs Sánchez  ,matant a 64 d’elles . Els danys van ser valorats en gairebé 700.000 pessetes .    Els veïns de la zona van ser alertats del perill i es va organitzar una batuda,  i segons fonts  policials de Montcada van ser abatuts  tres d’ells i un altre va fugir ferit, posteriorment fou localitzat i també mort a trets. Malgrat que oficialment s’ha dit  que el perill havia desaparegut   encara pot haver-hi un o dos gossos més lliures,  i la policia junt amb  alguns veïns continuen fent batudes per la zona.

D’altra banda , el fet que s’hagi matat els gossos a trets al nucli urbà  ( uns dels gossos es va localitzar dins d’una fusteria i va ser mort al carrer) també va suscitar la seva polèmica ja que va representar un perill potencials  pels veïns .”  (1)

La Societat Protectora d’Animals publica regularment informes sobre la qüestió   , entre altres  en destaca  ( només a la ciutat de Barcelona )  el fet que s’abandonen més 20.000 animals de companyia ( principalment gossos i gats) i  aquesta irresponsabilitat i insensibilitat dels seus “propietaris” te les seves conseqüències  . Segons aquesta societat  es reben més de 1400 denuncies a l’any que fan referencia als abandonaments i accidents de tota índole   produïts per aquests  animals de companyia  que al trobar-se abandonats es buscant la vida pel seu compte  .  

El fet que va passar l’any 1989 a Montcada va originar durant uns dies un debat a la premsa, radio i TV  sobre que s’havia de fer a fi de conscienciar  la societat d’aquest reiterat cas . La Generalitat de Catalunya  va legislar sobre la matèria i entre altres qüestions es va parlar de l’obligació de comprar l’animal  només a les botigues autoritzades i al mateix temps “tatuar “ els gossos com primera mesura per evitar els abandonaments , ja que així serien localitzats els seus propietaris a fi que assumissin la seva responsabilitat .  Malgrat que la llei catalana sobre tinència d’animals de companyia sigui de les més modernes que existeixen sobre la matèria , Catalunya és la comunitat que encapçala el “ranking” d’abandonaments , l’ultima xifra ( creix any rere any)  coneguda es de l’any 2010  que situa un total d’abandonaments  de 5.588 gats i 16.486 gossos.  Els motius més freqüents  que mouen a un propietari a fer-ho son els següents :  Canvi de domicili, embaràs, mal comportament de l’animal  i els últims anys s’ha detectat també ( malgrat que ningú ho vol reconèixer) els efectes de la crisi econòmica ( atur,deutes,  etc).

Preparem-nos per rebre com cada any la campanya de sensibilització  “ Ell mai ho faria, no l’abandonis ”  . Eslògan que malauradament alguns que tenen animals de companyia no  tenen en compte. 

(1). Publicat el 2 de juny de 1989 al diari Avui.
JOSEP  BACARDIT  I  SANLLEHÍ