07 de juliol 2008

LA PAU DEL TURÓ... ARA FA 20 ANYS....


Enguany és compleix un esdeveniment, avui quasi oblidat, la celebració d’un àpat dalt del Turó i la col.locació, ara fa vint anys, d’una placa commemorativa, en el lloc anomenat: “La Miranda” sobre la Font de la Mitja Costa, on una pinya de veïns amants de la història de Montcada, van tenir la iniciativa de celebrar durant uns anys un fet de guerra ocorregut al castell dels Montcada en temps de moros i cristians.... Aquesta celebració anomenada: La Pau del Turó, neix d’una de les moltes llegendes que corren i que han estat cantades, llegides o bé escrites per gent anònima, veus populars i recollides finalment, per autors i poetes romàntics, però que no deixen de ser això: llegendes, i d’acord amb l’autora A. Ruíz de Elvira, que ens diu:

“Llegenda és tot aquell relat d’esdeveniments que són incerts i improbables, però sobre els quals existeix una tradició que els presenta com realment ocorreguts”

Aquesta Pau del Turó neix d’un setge sobre el castell dels Montcadas realitzat per tropes àrabs comandades per Mohamed Ben Alí. Com anava passant el temps i els ocupants del castell no es rendien i responien amb força els escamots i els intents d’assalt al castell, van posar-se força nerviosos, doncs, no entenien com podien mantenir-se sense queviures desprès de llarg període d’assetjament. Però, vet aquí, que un dia un parell de missatgers del castell es van sortir amb una bandera blanca i van demanar per parlamentar amb el capità general dels moros , és a dir, Mohamed Ben Alí. Aquest va rebre als parlamentaris creient, de bona fe, que li venien a oferir la rendició, però es va quedar de pedra picada quan aquest li van dir:

Demà el senyor del castell de Montcada celebra la diada del seu Sant patró amb un dinar de gala, i et prega que vulguis honorar la seva taula amb la teva noble presència i dels teus principals capitans.

L’endemà, doncs, Mohamed Ben Alí i els seus capitans van pujar al castell on van ser rebuts cerimoniosament pel senyor de Montcada, el qual els va fer passar tot seguit a la sala principal on s’havia parat la taula del tiberi. El magnífic àpat ofert van ser més que sospitós per fer pensar al cabdill moro que aquests, anàvem ben servits de queviures, i encara va anar més lluny amb els seus pensaments, quan els hi van oferir peix fresc, la qual cosa demostrava plenament que aquest castell tenia, per força, un passadís subterrani que anava a parar a l’altra banda del riu Besòs , potser cap als boscos de la Conreria.

Acabat el dinar, Mohamed Ben Alí, va donar les gràcies al senyor de Montcada per la seva gentilesa i se’n va anar al seu campament. L’endemà mateix va aixecar el setge del castell i se’n va anar a fer mal a uns altres indrets.

Bé, fins aquí la llegenda, i l’origen d’aquest àpat que els amics de Can Sant Joan, junt a membres de la Fundació Cultural Montcada va tenir la feliç idea de commemorar aquest fet. Per això van col·locar com us deia, un monòlit de ferro amb l’escut de Montcada, dissenyat per Joan Capella i construït per Joan Pérez, era el dia 12 de juny de 1988. Aquest acte va aplegar unes 15o persones, en un matí lluminós, cel blau i un sol de justícia. Tots al voltant d'una sardinada ben peculiar, units en un àpat que simbolitzaba la "Pau" o al menys el desig per aconseguir un món sense violències, sense guerres....


fotos i comentari d'en Ricard Ramos

1 comentari:

Amitai Sandy ha dit...

Una bona llegenda i un bloc molt interessant en general!